Yellowstone (I): fauna

Hi ha dos aspectes que no et deixen indiferent quan visitesYellowstone National Park. Un són les evidències de la seva activitat geotermal, i l'altre la fauna que t'hi pots trobar. Començarem per la fauna.
Evidentment, si penses en Yellowstone, et ve al cap el famós "oso Yogui". Quan arribes al parc, per tot arreu et trobes cartells anunciant que estàs en "bear country" (país dels óssos). A tot arreu has de seguir unes precaucions per la teva seguretat i la dels óssos. Quan dorms en els campgrounds del parc, normalment guardant tot el menjar a dintre el cotxe i no deixant res de menjar dins la tenda, ni menjar desatès sobre la taula, són mesures suficients per no atraure els óssos. Però si camines una mica i dorms fora dels campgrounds habituals, en el que ells anomenen la "Backcountry", les mesures que s'han de seguir són més complicades. 

Llançant el cordino per penjar les motxilles

En aquests "backcountry campsites", et trobes normalment una zona designada per la tenda i a 100 yardes (a uns 100m), la zona on has de cuinar i on has de guardar tot el que pugui fer olor. Coses que poden atraure els óssos, a part de menjar poden ser: la crema solar, la pasta de dents, repel·lent d'insectes, etc. També has de portar una muda per dormir que sigui diferent que la que has fet servir per cuinar. On deixes totes aquestes coses? Doncs el campsite disposa de uns pals elevats a uns 5-6m d'alçada (el mínim perquè els óssos no hi puguin arribar pujant pel tronc), on tu amb una corda hi has de penjar tot el que fa olor. No és feina fàcil, has de portar una corda de mínim 10m i lligar-ho costa lo seu, si no vas sobrat de metres. En el nostre cas, érem atacats indiscriminadament per milers de mosquits en tot el procés de penjar les motxilles, fet que va complicar força la tasca.

El Roger amb el "bear spray" penjat al cinturó

A més a més, quan vas caminant pel mig del bosc, et recomanen que portis un "bear spray", un esprai irritant pels ulls i les mucoses per repel·lir un atac d´ós. Que quan el vam anar a comprar, el de la botiga ens va dir: "El millor que et puc vendre pels óssos és una pistola". Però el millor que pots fer per evitar l'atac d'un ós és que ell no et trobi per sorpresa. La idea és caminar amb grups grans o anar fent soroll  d'algun tipus mentre camines perquè els óssos et sentin de lluny i ja estiguin previnguts quan tu arribis.
Una altre aspecte referent als óssos, són les dues espècies que et pots trobar al parc; l'ós negre (Ursus americanus) i l'ós grizzly (Ursus arctos horribilis).
D'ós negre n'hi ha a Colorado també, però el grizzly té una distribució més septentrional i en trobes a Yellowstone o sinó ja més al nord de Wyoming i al Canadà. El grizzly és més gros i té fama de ser agressiu. El color no indica directament quina espècie és però per regla general, l'ós negre té un color marró fosc, quasi negre, i el grizzly és d'un color canyella, amb metxes més clares.
En total, durant la nostra estada a Yellowstone vam veure un ós grizzly, un ós indeterminat i una óssa negra amb dos cadells. A Grand Teton, un altre parc nacional que està al sud de Yellowstone, vam poder veure una altra óssa negra amb dos cadells. Alguns d'aquests óssos ens els vam trobar en els camins menjant baies, i d'altres al costat de la carretera, juntament amb molta altra gent que havia parat el cotxe, formant caravana.

Ós grizzly, amb la seva gepa característica

Óssa negra...

...i els seus dos cadells

Pel que fa a altres mamífers grans, vam veure molts bisons americans, tot el parc n'està ple, a vegades te'ls trobes passant en ramat pel mig de la carretera.

Bisó americà (Bison bison)

Ramats de bisons provocant retencions a la carretera

I de la família dels cèrvids en vam veure tres espècies diferents. De més petit a més gran: mule deer (Odocoileus hemionus), elk (Cervus canadensis) i moose (Alces alces). Aquests últims, els moose, els vam poder veure per primera vegada.

Moose

 

 

 

 

Nit de beisbol i Longs Peak

El passat dissabte 30 de juny vam passar una nit intensa amb el Gerard, que ja havia acabat el workshop que havia estat fent a Boulder la setmana anterior.
A la tarda-vespre vam anar els tres a Denver a veure un partit de beisbol dels Rockies vs San Diego Padres. Segons la nostra opinió, no massa interessant a nivell esportiu, poca activitat, molt lent tot. El partit dura unes 3 hores, però de fet, juguen com tres dies seguits amb el mateix contrari. Potser per això, la gent el partit no se'l mirava molt, era més un acte social o familiar, on tothom xerrava, menjava i bebia.

El "pitcher" llançant la bola

Gent comprant menjar i beguda

Des de l'estadi, amb els gratacels de Denver de fons

Quedava poc per la fi del partit

Després del partit, ens en vam anar a casa. Vam sopar i vam anar a dormir directes, que a la 1.45 de la matinada sonaria el despertador...Ens vam llevar a aquella hora com vam poder, i cap als volts de les 3 vam arribar al parking on deixaríem el cotxe per pujar el Longs Peak, un dels fourteeners de Colorado. El que tenim més a prop de casa de fet, només a una hora en cotxe, i l'únic fourteener que es troba dins dels límits d'un parc nacional (el Rocky Mountain National Park).
L'ascensió van ser unes 10 hores anada i tornada, i ens vam trobar molta altra gent que també el pujava. Se surt d'hora al matí per evitar les tempestes elèctriques de la tarda, tan habituals a les Rocky Mountains. Com que no hi havia gens de neu, no va tenir gaire dificultat, només unes grimpades al tram final que no van necessitar la corda que vam carregar. El Roger va deixar la part final de l'ascensió per mal d'alçada.

A punt per començar!

De pujada, fent-se de dia

Paret est del Longs Peak. La ruta normal va per darrera, passant pel Keyhole

A punt d'arribar al Keyhole

Tram final abans del cim

Cim del Longs Peak 14,259 ft =4,346 m.

Ja un cop a baix, vam fer unes 5 hores de cotxe fins a Aspen, on ens esperaven un professor de Harvard amb la seva filla, en una casa molt especial...

Whitewater Rafting

El diumenge 17 de juny, aprofitant el regal que ens van fer el grup d'amics de Manresa abans de marxar als USA, vam decidir fer ràfting a Colorado!
Hi ha moltes empreses de ràfting a Colorado que estan repartides per diferents rius que baixen de les Rocky Mountains. Durant un juny "normal", ara estarien en el millor moment de la temporada per fer ràfting, amb els rius plens de tota l'aigua del desgel. Però aquest any, amb les poques nevades que hi han hagut, hi ha poca aigua als rius i algunes empreses de ràfting ja han hagut de tancar.

El grup de ràfting a punt per començar.
D'esquerra a dreta: Mònica, Mireia, Raquel, Roger i Aurelien.

Nosaltres vam baixar fent whitewater ràfting (ràfting d'aigües braves) del Clear Creek, a una hora de cotxe des de Boulder, a la població de Dumont, al mig de les Rockies. Un grup de companys del Roger a l'NCAR, van unir-se a fer l'activitat amb nosaltres. El descens tenia una gradació entre III i IV, sent V el màxim de dificultat. Però com que hi havia poca aigua, algunes barques a vegades es quedaven encallades a les roques. No va ser el nostre cas, per sort, però vam haver de fer un ús actiu dels rems en tot moment, seguint les instruccions del monitor.

El grup de ràfting en plena acció. Quines cares! El Roger a punt de caure... però al final res.

Great Sand Dunes NP (II)

Medano Creek

El passat Memorial Day, tornant a casa en cotxe des de  Mesa Verde NP, vam decidir desviar-nos una mica i aprofitar per tornar a visitar el Great Sand Dunes NP.
Hi vam passar uns quants dies el passat Thanksgiving, però durant l'època del desgel es forma un riu, que flueix a tocar de les dunes del parc, provinent de les Sangre de Cristo Mountains. S'anomena Medano Creek i no ens el volíem perdre, aprofitant que passàvem per la zona.
Aquest aquest any ha nevat molt poc a les Rocky Mountains; en conseqüència, el Medano Creek no ha sigut gaire cabalós. De fet, a hores d'ara ja està quasi completament sec, si consultes les seves condicions a la pàgina del parc.
El fet és que la gent va allà en aquesta època, com qui va a la platja. Es posen el banyador, porten el picnic, fan castells de sorra, passegen el gos, etc. El curiós del tema és que és un Parc Nacional, per tant, o  la seva protecció és molt laxa, o potser per unes setmanes de la gent gaudint del Medano Creek com si fos la platja de Lloret, no afecta massa a l'ecosistema.

Fent castells de sorra amb les Sangre de Cristo Mountains de fons

Transportant troncs i passejant el gos pel mig del creek

Dunes a la sorra i a l'aigua

Mt Evans

Inici del camí

El diumenge passat vam pujar al Mount Evans (14.240 ft =4340m), un dels fourteeners de Colorado. Vam anar-hi amb un grup de gent de l'NCAR.
De fet, pots pujar al cim del Mt Evans en cotxe, hi arriba la carretera asfaltada més alta de Nord Amèrica! Està oberta des de Memorial Day (últim dilluns de maig) i tanca al setembre.
Però nosaltres, vam pujar al cim caminant des de l'aparcament del Summit Lake on, quan vam arribar, vam trobar-hi un ramat de Mountain goats i un Bighorn sheep.

Mountain goats (també anomenades Rocky Mountain goats)

Bighorn sheep

El cim del Mt Evans a l'esquerra

De pujada

Els núvols començaven a cobrir el cel...

i la marmota s'ho mirava.

Cim del Mt Evans. D'esquerra a dreta: María, Roger, Roanne, Mireia, Mònica i Hella.

Mesa Verde NP

El darrer dilluns del mes de maig és Memorial Day als USA. Aquest dia recorden els soldats morts servint l'exèrcit dels USA; molta gent va als cementiris i planten banderetes americanes davant de les tombes. No obstant això, també és el tret de sortida de la temporada d'estiu i el primer cap de setmana llarg després de l'hivern, i molta gent aprofita per marxar de pont a alguna banda. Nosaltres ens trobem en el segon grup, i vam anar a conèixer el Parc Nacional de Mesa Verde.

Mesa Verde NP es troba a l'extrem sudoest de Colorado, a unes 8 hores de cotxe des de Boulder, un bon tros tot i no sortir de l'Estat. Per això vam agafar el divendres de festa i vam poder dormir tres nits al càmping que hi ha dins del mateix parc. Aquest NP és l'unic de tota la xarxa federal de NP que està dedicat a protegir vestigis culturals i no només paisatges naturals.
La principal atracció del parc són restes de cases construïdes pels que anomenen puebloans, membres del poble Pueblo (que segurament van ser anomenats així pels espanyols que van arribar a Amèrica). Són els avantpassats dels indis autòctons que es troben a nord-amèrica, que fins i tot es creu que mantenen algunes tradicions semblants avui en dia. Hi havia dues tipologies de construccions: unes de senzilles a dalt de l'altiplà (la Mesa) on es troba el parc, i les altres (cliff dwellings) a les baumes dels cingles que hi ha quan s'acaba abruptament l'altiplà. Les cases de la Mesa van ser les primeres en construir-se, i 400 anys després, ja al final de l'ocupació puebloana de la zona, els habitants van passar a les baumes dels penyasegats. Allà hi van viure uns 100 anys, fins que es creu que van emigrar cap a les planes del sud, possiblement empesos per l'empobriment del sòl i la manca d'aigua de la zona.

Les construccions de les baumes són l'estrella del parc, i per visitar les més famoses es requereix fer un tour guiat per un ranger del parc, prèvia reserva.

Cliff Palace, el poble més gran de tots i el més famós

Per anar a algunes de les baumes, com el Balcony House, cal usar unes rudimentàries escales de fusta

Tour de Long House; s'observa la Mesa Verde, els cingles i els canyons entremig

El Cliff Palace des de dins, amb el ranger Bill i el grup de turistes

La zona del parc es veu afectada regularment per incendis, les cicatrius dels quals són clarament visibles en diverses zones. Fins i tot hi ha uns cartellets que t'indiquen en quin any es va cremar la zona que estàs observant. Així, tot i que s'anomeni Mesa Verde (i en aquesta època de l'any realment la vegetació predominant es veia verda), algunes zones caldria anomenar-les d'altra manera.

Els roures recuperant-se del foc

Zona cremada. Ajuda a la desolació el fet que feia molt de vent i l'horitzó estava ple de pols

 

Després de veure aquestes construccions, la primera idea que ens ve al cap és que s'haguessin construït fa milers i milers d'anys. De fet, no estem parlant de gent que va viure fa tant i tant anys, encara que ho sembli perquè aquesta gent van deixar pocs rastres (restes de cases, algunes pintades rupestres, eines i ceràmica) i vivien en l'edat de pedra. Les cases que hi ha al parc daten d'entre el 700 (a dalt de la Mesa) i el 1300 (cliff dwellings) després de Crist, o sigui, quan a Europa ja s'havien construit catedrals i tot estava força documentat per a la història.

Flood season is here!

Boulder Creek a l'abril

Ha arribat l'època de possibles riuades a Boulder. Els apartaments de la uni estan molt a prop del Boulder Creek (la riera de Boulder) i a la primavera, degut el desgel de les muntanyes, hi ha risc de desbordament. Aquest any no sembla que hi hagi molt perill d'inundacions perquè no ha nevat gaire, però mai se sap. L'any passat va nevar més i al juliol, quan es van sumar a la festa unes bones pluges, el creek es va desbordar.
Durant aquesta època existeix un pla d'acció per inundacions a la nostra zona. Per començar el primer dilluns de cada mes, fan sonar una alarma per riuades perquè et vagis familiaritzant amb ella, fins que s'acabi l'època. Si algun dia fan sonar aquesta alarma de veritat, tenim 30 minuts abans que arribi l'aigua. En el nostre cas, no estem al costat de la riera exactament i no hauríem de canviar d'edifici, però com que estem vivint a  planta baixa, hauríem de pujar fins al pis més alt del nostre edifici. La gent que viu als apartaments que estan al costat de la riera, han de venir fins a edificis com el nostre que estan més allunyats.
Amb nosaltres hauríem de portar un kit d'evacuació, que ja hauríem de tenir preparat per si de cas. Aquest kit constaria de menjar i aigua per tres dies, mudes de roba, sabó, estris d'higiene, medicaments i mantes per cada membre de la família. I evidentment, alguna altra cosa que puguis emportar-te a temps, que creguis important de salvar, a mi em ve al cap ràpidament l'ordinador i alguns documents.
Degut a aquest risc que hi ha, i tenint en compte que la majoria d'assegurances de la llar no cobreixen inundacions, Boulder forma part d'un programa (NFIP) del govern federal que permet als seus habitants contractar assegurances contra inundacions.

Pla d'acció per inundacions

Què cal tenir preparat davant una possible evacuació