Una setmana per Colorado

Qui s'ho havia de pensar que 9 persones des de Catalunya es posarien d'acord i farien un viatge de quasi un mes pels USA. Doncs així ha sigut, i l'última etapa del seu viatge va ser Boulder! 

Amb una meitat del grup, només vam tenir temps de compartir unes hores genials fent unes cerveses, abans que agafessin l'avió de tornada a casa...

Brindis al Mountain Sun (Boulder)

 ...però amb l'altra meitat, vam poder compartir molts més moments per Boulder i les Rocky Mountains.

Moraine Campground del Rocky Mountain NP,  fent uns marshmallows...

...i després unes hamburgueses!

Caminant pel Rocky Mountain NP, prop del Lawn Lake

Primera experiència en roca a Boulder!

Rapel·lant pel Boulder Canyon, era tard i tronava

Menjant burritos al Chipotle

 

 

 

 

Pujant un fourteener de Colorado!

Preparant les brases, al Collegiate Peaks campground

Cim del Mount Yale ( 14,200 ft (4,328 m))

Baixant del Mt Yale, un dels Collegiate Peaks.

Finalment, tots van deixar Colorado per arribar a temps d'anar de Festa Major!
I nosaltres hem tornat a la nostra rutina americana.

Nit de beisbol i Longs Peak

El passat dissabte 30 de juny vam passar una nit intensa amb el Gerard, que ja havia acabat el workshop que havia estat fent a Boulder la setmana anterior.
A la tarda-vespre vam anar els tres a Denver a veure un partit de beisbol dels Rockies vs San Diego Padres. Segons la nostra opinió, no massa interessant a nivell esportiu, poca activitat, molt lent tot. El partit dura unes 3 hores, però de fet, juguen com tres dies seguits amb el mateix contrari. Potser per això, la gent el partit no se'l mirava molt, era més un acte social o familiar, on tothom xerrava, menjava i bebia.

El "pitcher" llançant la bola

Gent comprant menjar i beguda

Des de l'estadi, amb els gratacels de Denver de fons

Quedava poc per la fi del partit

Després del partit, ens en vam anar a casa. Vam sopar i vam anar a dormir directes, que a la 1.45 de la matinada sonaria el despertador...Ens vam llevar a aquella hora com vam poder, i cap als volts de les 3 vam arribar al parking on deixaríem el cotxe per pujar el Longs Peak, un dels fourteeners de Colorado. El que tenim més a prop de casa de fet, només a una hora en cotxe, i l'únic fourteener que es troba dins dels límits d'un parc nacional (el Rocky Mountain National Park).
L'ascensió van ser unes 10 hores anada i tornada, i ens vam trobar molta altra gent que també el pujava. Se surt d'hora al matí per evitar les tempestes elèctriques de la tarda, tan habituals a les Rocky Mountains. Com que no hi havia gens de neu, no va tenir gaire dificultat, només unes grimpades al tram final que no van necessitar la corda que vam carregar. El Roger va deixar la part final de l'ascensió per mal d'alçada.

A punt per començar!

De pujada, fent-se de dia

Paret est del Longs Peak. La ruta normal va per darrera, passant pel Keyhole

A punt d'arribar al Keyhole

Tram final abans del cim

Cim del Longs Peak 14,259 ft =4,346 m.

Ja un cop a baix, vam fer unes 5 hores de cotxe fins a Aspen, on ens esperaven un professor de Harvard amb la seva filla, en una casa molt especial...

Mt Evans

Inici del camí

El diumenge passat vam pujar al Mount Evans (14.240 ft =4340m), un dels fourteeners de Colorado. Vam anar-hi amb un grup de gent de l'NCAR.
De fet, pots pujar al cim del Mt Evans en cotxe, hi arriba la carretera asfaltada més alta de Nord Amèrica! Està oberta des de Memorial Day (últim dilluns de maig) i tanca al setembre.
Però nosaltres, vam pujar al cim caminant des de l'aparcament del Summit Lake on, quan vam arribar, vam trobar-hi un ramat de Mountain goats i un Bighorn sheep.

Mountain goats (també anomenades Rocky Mountain goats)

Bighorn sheep

El cim del Mt Evans a l'esquerra

De pujada

Els núvols començaven a cobrir el cel...

i la marmota s'ho mirava.

Cim del Mt Evans. D'esquerra a dreta: María, Roger, Roanne, Mireia, Mònica i Hella.

Acampada a Rabbit Ears

Rabbit Ears, vist des del campground

El cap de setmana passat vam anar a acampar al Rocky Mountain National Park, un grup de 5 catalans i una madrilenya. La zona escollida va ser el campground de Rabbit Ears.
Ens vam trobar dissabte a les 11 del matí al King Soopers per anar a comprar, i quan ja teníem el menjar pels dos dies, vam enfilar cap al nord.
En una hora estàvem a la Backcountry Office del parc, on havíem d'anar per demanar el permís d'acampada. En aquesta època de l'any s'ha de demanar permís, però no s'ha de pagar per acampar, hi ha molt poca gent que ho faci. Però aquest març les temperatures han sigut molt altes per l'època de l'any, el temps acompanyava.
Un cop el ranger ens va donar els permís per la zona d'acampada, ens va informar de les possibilitats d'excursions per la zona, i ens va aconsellar que pengéssim el menjar i estris de menjar, dalt d'un arbre, lluny de les tendes. Degut a les altes temperatures, molts black bears del parc ja havien despertat del seu somni hivernal i s'havien de seguir  les precaucions bàsiques.
Vam dirigir-nos a l'inici del camí amb els cotxes. El campground només estava a 1,4 milles de l'aparcament, sense gaire desnivell de pujada, però anàvem amb la Mireia que té la cama trencada i camina amb crosses. Prova que va superar amb èxit, amb alguna que d'altra dificultat...

La Mireia, creuant el pont

Avançant poc a poc

Un cop arribats al campground de Rabbit Ears, vam descobrir la roca que feia honor al seu nom, i vam començar a muntar les tendes.

Muntant tendes i inflant esterilles

Vam anar a buscar el vàter i vam trobar-lo d'aquesta manera al mig del bosc:

Finalment, una mica apartats de les tendes vam escollir una zona on prepararíem el sopar i passaríem l'estona abans d'anar a dormir.

El fogonet de la María se'ns resistia

El dia següent al matí, vam imaginar que no hi havia gaires ossos per la zona, ja que el muntatge que havíem fet amb les bosses de menjar dalt d'un arbre, seguia intacte. Si hi hagués hagut algun ós per allà, segurament hauria pogut trencar l'arbre sense gaires problemes.
Va costar tornar a baixar les coses de l'arbre, i a més havíem d'anar amb especial compte...a dintre les bosses hi havia els ous que serien el nostre esmorzar!

Bosses amb el menjar penjades a l'arbre

Després d'esmorzar, amb la calma, tots vam fer alguna excursioneta o altra, inclosa la Mireia, abans de tornar cap als cotxes.

Bridal Veil Falls

I finalment, vam acabar el cap de setmana sopant carn a la brasa a l'estil americà, en un restaurant d'Estes Park, el poble als peus del Rocky Mountain NP.

BBQ pork ribs

N'hi ha que són sempre fidels a l'hamburguesa

Boulder ens rep amb primavera

Fa quasi un mes que no actualitzem el bloc i la raó és que estàvem de vacances!
Els meus pares i me germanes han vingut de visita 3 setmanes i hem aprofitat tots junts per recórrer una bona part de l'oest americà. Quan tinguem temps de mirar les 6000 fotos que tenim, en penjarem unes quantes, juntament amb una mica d'explicació de la ruta que hem estat fent aquests dies.
Bé, de fet el Roger s'ha quedat a Boulder treballant la majoria del temps, però es va unir els últims dies de viatge quan estàvem a San Francisco, des d'on vam tornar amb avió tots dos sols un altre cop a Colorado.
I aquí ens hem trobat amb un temps de primavera, fa molta calor. Alguns ossos ja han despertat del seu somni hivernal! No és molt normal, de fet el març és estadísticament el mes que més neva a Boulder. I qualsevol dia s'hi tornarà a posar. Però aprofitant aquest bon temps, aquest cap de setmana acompanyava per fer activitats a l'aire lliure.

Dissabte era Saint Patrick's Day. És el patró d'Irlanda, però als USA celebren molt aquest dia. La gent es vesteix de verd i beu molta cervesa. Vam anar a Denver que cada any fan un famós Parade, una gran desfilada de diferents associacions, que fa la volta per una zona plena de bars.

Els caçafantasmes

Irlandesos amb els seus gossos

Les famílies instal·lades al carrer per veure el Parade

Els de més de 21 anys als bars

I avui diumenge hem pujat al South Boulder Peak (8549 ft=2605m), a dalt amb bones vistes de les Rockies.

Les Rocky Mountains des del cim

A darrera, el Bear Peak i Boulder

Flattop Mountain (12324 ft)

Vistes de pujada

Aquest diumenge passat vam tornar a utilitzar el nostre passi anual dels Parcs Nacionals del Estats Units, per tornar a entrar al Rocky Mountain National Park.
Un cop al Parc, ens vam dirigir al Bear Lake, a la zona d'aparcament on vam deixar el cotxe. Allà és on començava la nostra ruta per arribar a la Flattop Mountain. Feia molt bon dia, menys pel fet que ja a l'aparcament, feia bastant de vent. Com estaria de ventós allà dalt?
Vam començar a caminar enmig del bosc de coníferes, el vent no es notava gare o sigui que es pujava molt bé. No hi havia gaire neu, les raquetes anaven bé, però no eren imprescindibles per on hi havia camí traçat. Un cop vam arribar al punt en que la vegetació passava d'arbòria a arbustiva, ja vam començar a entendre el vent que ens esperava fins arribar dalt del cim. Ens vam treure les raquetes, perquè ja féien més nosa que bé, i  vinga, amunt, amb el vent de cara, vam arribar dalt la Flattop Mountain. Com diu el seu nom "Flat Top", doncs el cim d'aquesta muntanya és completament pla en la seva part més alta.Vam trigar unes 3-4 hores des del llac. Sense estar-nos-hi gaire, ni poder fer una foto automàtica perquè la càmera hauria marxat volant, vam començar el nostre descens cap al Bear Lake. 

Estatge de vegetació arbustiva previ al cim

Rocky Mountain National Park

Cim Flattop Mountain (12324ft=3756m)

Anem baixant, que fa massa vent!