Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fauna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fauna. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de juliol del 2013

De vacances a Montana

Sabent que el Roger tenia una campanya al juliol, aquest any vam preferir fer les vacances d'hora, a principis de juny. Tenint la certesa que podíem confiar en el nostre nou cotxe, vam decidir anar cap al nord, i cobrir les 1000 milles (només anada) que ens portarien al Glacier National Park, prop de la frontera amb Canadà, a l'estat de Montana.

Little Bighorn Battlefield (amb làpides on creuen que van morir els soldats)
El camí de pujada és molt llarg, vam trigar quasi tres dies en arribar al parc! Però també vam fer algunes parades per Montana durant del trajecte.
La primera parada va ser a Little Bighorn Battlefield National Monument, el lloc on es va produir la famosa batalla del Little Bighorn els dies 25 i 26 de juny de 1876. Un lloc que serveix com a memorial d'un dels últims intents armats dels indis americans per preservar els seu estil de vida, lluitant contra l'armada dels Estats Units.


Van morir-hi 263 soldats
Làpida del Coronel Custer, cap del 7è de cavalleria


Continuant el nostre trajecte una mica més cap al nord, vam començar a descobrir que Montana és terra de llacs...
Kayaking a Holland Lake, Montana
La idea era primer arribar a Polebridge, un poble que està en el cantó oest del Glacier NP, on viu durant l'estiu una noia argentina, la Sole, que coneixem de Boulder. El poble està situat en un lloc molt remot, i té quatre cases disperses. Això sí, la casa té totes les comoditats i unes vistes magnífiques dels pics del parc. Ens hi vam quedar un parell de dies i així també vam poder visitar el cantó oest del parc, abans d'anar al cantó est.
Polebridge, Montana
Casa la Sole a Polebridge, amb vistes al Glacier National Park
Una de les entrades al Glacier National Park
Bowman Lake
Beargrass, planta subalpina molt estesa al parc
Segons la Sole, el temps que feia no era normal per ser juny, tan calorós i sec. El juny és plujós i fred, és encara pretemporada al parc. La majoria de gent no ve fins a finals de juny, que coincideix amb el moment que obren la carretera "Going to the Sun", que travessa el parc pel mig de les muntanyes d'oest a est. La seva part més alta encara estava tallada quan hi vam anar nosaltres perquè estava coberta de neu i els llevaneus hi estaven treballant... Així que vam haver de fer una mica de més de volta per arribar-nos a la part est del parc.

"Going to the Sun" road

Avalanche Lake
I no ens oblidem que estàvem en una de les zones de gran concentració d'ós grizzly... No en vam veure cap de grizzly, però sí que sabíem que vivien per la zona per les actualitzacions que llegíem a les estacions dels rangers, i petjades que vam veure als camins...

Cartells pel parc
Petjades d'ós a la neu (grizzly petit o ós negre)
Els unics óssos que vam veure van ser dos black bears de ben a prop en un camí. El black bear és més petit i menys agressiu que el grizzly, i aquests dos concretament semblaven bastant acostumats a la presència humana.

Black bear (ós negre) a Avalanche Lake
Bear claws (urpes d'ós)- breakfast pastry
Ja a la part est del parc, vam poder veure petites glaceres i bastanta neu a les zones més altes. El temps ja començava a empitjorar depenent de l'hora del dia...

Pujant a Iceberg Lake
Iceberg Lake cobert de neu

Sol de baixada d'Iceberg Lake
Arribant al parking

El dia l'aprofitaves molt perquè són molt llargs a principis de juny (a les 4 del matí comença a sortir el sol i fins a 2/4 d'11 de la nit encara veus llum a l'horitzó). Tot i que anàvem a acampar bastant tard, els campgrounds del parc tenien sempre lloc perquè encara no hi havia gaire gent.

Many Glacier al vespre. Es veu el Many Glacier Hotel, construït el 1914 i que estava a punt d'obrir per la temporada.

Preparant-nos per acampar a St Mary Campground
Vespre de tempesta
Només ens quedava per conèixer una de les zones interessants del parc anomenada Two Medicine. I el temps va aguantar un dia més...

Pujant pel Mount Henry Trail
Scenic Point
Eixugant la roba, aprofitant la caloreta de la tarda
De tornada a Boulder, vam decidir agafar una altra ruta de baixada i passar per Yellowstone i Grand Teton NP (Wyoming). Van ser la destinació del nostre viatge d'estiu de l'any passat, però sempre és un gaudi estar en aquests llocs, o sigui que no ens importava repetir. El temps ja havia canviat, feia fred i plovia bastant... Però alguns moments del dia encara vam tenir per gaudir d'unes vistes espectaculars.

Grand Prismatic Spring, Yellowstone NP

West Thumb Geyser Basin
I finalment a Utah, amb la frontera amb Colorado, havent deixat molt enrere els grans llacs i el prats verds de Montana, vam passar pel Dinosaur National Monument. A part d'uns quants ossos de dinosaure fossilitzats, no hi havia gaire més per veure... Però ens vam assabentar que el cel d'aquest lloc és un dels més foscos dels Estats Units, amb menys contaminació llumínica, on hi pots veure la via làctea una nit sense núvols i amb lluna nova. No eren les condicions que teníem el dia que vam arribar allà i vam decidir no acampar-hi aquella nit, però potser tornar-hi un dia amb condicions més favorables.

Entrada Dinosaur National Monument
Quarry Exhibit Hall amb fòssils de dinosaure

diumenge, 22 de juliol del 2012

Yellowstone (I): fauna

Hi ha dos aspectes que no et deixen indiferent quan visitesYellowstone National Park. Un són les evidències de la seva activitat geotermal, i l'altre la fauna que t'hi pots trobar. Començarem per la fauna.
Evidentment, si penses en Yellowstone, et ve al cap el famós "oso Yogui". Quan arribes al parc, per tot arreu et trobes cartells anunciant que estàs en "bear country" (país dels óssos). A tot arreu has de seguir unes precaucions per la teva seguretat i la dels óssos. Quan dorms en els campgrounds del parc, normalment guardant tot el menjar a dintre el cotxe i no deixant res de menjar dins la tenda, ni menjar desatès sobre la taula, són mesures suficients per no atraure els óssos. Però si camines una mica i dorms fora dels campgrounds habituals, en el que ells anomenen la "Backcountry", les mesures que s'han de seguir són més complicades. 
Llançant el cordino per penjar les motxilles
En aquests "backcountry campsites", et trobes normalment una zona designada per la tenda i a 100 yardes (a uns 100m), la zona on has de cuinar i on has de guardar tot el que pugui fer olor. Coses que poden atraure els óssos, a part de menjar poden ser: la crema solar, la pasta de dents, repel·lent d'insectes, etc. També has de portar una muda per dormir que sigui diferent que la que has fet servir per cuinar. On deixes totes aquestes coses? Doncs el campsite disposa de uns pals elevats a uns 5-6m d'alçada (el mínim perquè els óssos no hi puguin arribar pujant pel tronc), on tu amb una corda hi has de penjar tot el que fa olor. No és feina fàcil, has de portar una corda de mínim 10m i lligar-ho costa lo seu, si no vas sobrat de metres. En el nostre cas, érem atacats indiscriminadament per milers de mosquits en tot el procés de penjar les motxilles, fet que va complicar força la tasca.
El Roger amb el "bear spray" penjat al cinturó


A més a més, quan vas caminant pel mig del bosc, et recomanen que portis un "bear spray", un esprai irritant pels ulls i les mucoses per repel·lir un atac d´ós. Que quan el vam anar a comprar, el de la botiga ens va dir: "El millor que et puc vendre pels óssos és una pistola". Però el millor que pots fer per evitar l'atac d'un ós és que ell no et trobi per sorpresa. La idea és caminar amb grups grans o anar fent soroll  d'algun tipus mentre camines perquè els óssos et sentin de lluny i ja estiguin previnguts quan tu arribis.
Una altre aspecte referent als óssos, són les dues espècies que et pots trobar al parc; l'ós negre (Ursus americanus) i l'ós grizzly (Ursus arctos horribilis).
D'ós negre n'hi ha a Colorado també, però el grizzly té una distribució més septentrional i en trobes a Yellowstone o sinó ja més al nord de Wyoming i al Canadà. El grizzly és més gros i té fama de ser agressiu. El color no indica directament quina espècie és però per regla general, l'ós negre té un color marró fosc, quasi negre, i el grizzly és d'un color canyella, amb metxes més clares.
En total, durant la nostra estada a Yellowstone vam veure un ós grizzly, un ós indeterminat i una óssa negra amb dos cadells. A Grand Teton, un altre parc nacional que està al sud de Yellowstone, vam poder veure una altra óssa negra amb dos cadells. Alguns d'aquests óssos ens els vam trobar en els camins menjant baies, i d'altres al costat de la carretera, juntament amb molta altra gent que havia parat el cotxe, formant caravana.

Ós grizzly, amb la seva gepa característica

Óssa negra...

...i els seus dos cadells
Pel que fa a altres mamífers grans, vam veure molts bisons americans, tot el parc n'està ple, a vegades te'ls trobes passant en ramat pel mig de la carretera.

Bisó americà (Bison bison)
Ramats de bisons provocant retencions a la carretera
I de la família dels cèrvids en vam veure tres espècies diferents. De més petit a més gran: mule deer (Odocoileus hemionus), elk (Cervus canadensis) i moose (Alces alces). Aquests últims, els moose, els vam poder veure per primera vegada.

Moose    

dijous, 13 d’octubre del 2011

Prairie dogs

Avui hem vist prairie dogs o gossets de les praderies. Es poden veure els seus caus excavats pels voltants dels carrils bici d'algunes zones de la ciutat i la temperatura és encara tan bona, que suposo els convida a estar a fora. Tot així, l'espècie que es troba a Boulder, Cynomys ludovicianus, no hiverna o sigui que m'imagino que els anirem veient durant tot l'any.
Learn more about prairie dogs