De visites

Finalment ja està tot el grup d'amics a Colorado, fent carretera cap a Wyoming, per arribar demà al parc de Yellowstone.

Concert country al downtown de Denver

Ha estat un procés gradual d'arribades. Dissabte a la nit, el Xavi. Diumenge al matí, l'Albert. Diumenge a la nit, el Dídac i la Sandra. I finalment, dilluns al matí la Carol, la Cristina R, la Cristina B, la Xus i el Martí. Nou en total!

Així doncs, el diumenge al matí, el Xavi i jo vam agafar un bus cap la capital, Denver, on vam quedar amb l'Albert, que ja tenia el cotxe de lloguer, i que arribaria el centre d'alguna manera, amb el seu GPS.
Aquell dia feien a la ciutat un concert de country i barbacoa al carrer. Vam menjar-nos unes "St Louis-style ribs"(costelles de porc a la brasa amb salsa barbacoa), i després, el Xavi va  ballar "swing" amb una noia del concert, que curiosament viatjarà a Barcelona per ballar "swing" al setembre, i que tenien coneguts comuns! El món és un mocador...

El Xavi no perd l'ocasió de ballar swing amb música country

Així doncs, la idea era estar fent voltes pel centre, fins que fos l'hora d'anar a buscar el Dídac i la Sandra a l'aeroport. Quan vam saber que el seu vol venia amb una mica de retard, vam seguir baixant i pujant pels carrers del centre, buscant les fonts, que el clima de Colorado ja se sap que és molt sec, i finalment anant a sopar a la millor pizzeria de Denver, segons la guia del Xavi.

Yummy!

I l'endemà al matí, alguns amb evidents signes de jet lag, després de passar la primera nit als USA, volta per la University of Colorado i el Pearl Street Mall de Boulder.

Botiga de merchandising de la University of Colorado

Pearl Street

Esperant la resta del grup

I finalment, la resta del grup arriba amb el segon cotxe de lloguer. Ja hi som tots!

Foto de grup

Quedava el temps just, abans que comencessin a fer carretera, per fer un dinar de "fajitas" i pizza a la gespa de fora l'apartament.

Dinant

Uns quants caient a la temptació de les esterilles...

Ja estem esperant la seva tornada a Boulder a finals de mes, després de la seva ruta pels parcs nacionals.

Nit de beisbol i Longs Peak

El passat dissabte 30 de juny vam passar una nit intensa amb el Gerard, que ja havia acabat el workshop que havia estat fent a Boulder la setmana anterior.
A la tarda-vespre vam anar els tres a Denver a veure un partit de beisbol dels Rockies vs San Diego Padres. Segons la nostra opinió, no massa interessant a nivell esportiu, poca activitat, molt lent tot. El partit dura unes 3 hores, però de fet, juguen com tres dies seguits amb el mateix contrari. Potser per això, la gent el partit no se'l mirava molt, era més un acte social o familiar, on tothom xerrava, menjava i bebia.

El "pitcher" llançant la bola

Gent comprant menjar i beguda

Des de l'estadi, amb els gratacels de Denver de fons

Quedava poc per la fi del partit

Després del partit, ens en vam anar a casa. Vam sopar i vam anar a dormir directes, que a la 1.45 de la matinada sonaria el despertador...Ens vam llevar a aquella hora com vam poder, i cap als volts de les 3 vam arribar al parking on deixaríem el cotxe per pujar el Longs Peak, un dels fourteeners de Colorado. El que tenim més a prop de casa de fet, només a una hora en cotxe, i l'únic fourteener que es troba dins dels límits d'un parc nacional (el Rocky Mountain National Park).
L'ascensió van ser unes 10 hores anada i tornada, i ens vam trobar molta altra gent que també el pujava. Se surt d'hora al matí per evitar les tempestes elèctriques de la tarda, tan habituals a les Rocky Mountains. Com que no hi havia gens de neu, no va tenir gaire dificultat, només unes grimpades al tram final que no van necessitar la corda que vam carregar. El Roger va deixar la part final de l'ascensió per mal d'alçada.

A punt per començar!

De pujada, fent-se de dia

Paret est del Longs Peak. La ruta normal va per darrera, passant pel Keyhole

A punt d'arribar al Keyhole

Tram final abans del cim

Cim del Longs Peak 14,259 ft =4,346 m.

Ja un cop a baix, vam fer unes 5 hores de cotxe fins a Aspen, on ens esperaven un professor de Harvard amb la seva filla, en una casa molt especial...

Boulder ens rep amb primavera

Fa quasi un mes que no actualitzem el bloc i la raó és que estàvem de vacances!
Els meus pares i me germanes han vingut de visita 3 setmanes i hem aprofitat tots junts per recórrer una bona part de l'oest americà. Quan tinguem temps de mirar les 6000 fotos que tenim, en penjarem unes quantes, juntament amb una mica d'explicació de la ruta que hem estat fent aquests dies.
Bé, de fet el Roger s'ha quedat a Boulder treballant la majoria del temps, però es va unir els últims dies de viatge quan estàvem a San Francisco, des d'on vam tornar amb avió tots dos sols un altre cop a Colorado.
I aquí ens hem trobat amb un temps de primavera, fa molta calor. Alguns ossos ja han despertat del seu somni hivernal! No és molt normal, de fet el març és estadísticament el mes que més neva a Boulder. I qualsevol dia s'hi tornarà a posar. Però aprofitant aquest bon temps, aquest cap de setmana acompanyava per fer activitats a l'aire lliure.

Dissabte era Saint Patrick's Day. És el patró d'Irlanda, però als USA celebren molt aquest dia. La gent es vesteix de verd i beu molta cervesa. Vam anar a Denver que cada any fan un famós Parade, una gran desfilada de diferents associacions, que fa la volta per una zona plena de bars.

Els caçafantasmes

Irlandesos amb els seus gossos

Les famílies instal·lades al carrer per veure el Parade

Els de més de 21 anys als bars

I avui diumenge hem pujat al South Boulder Peak (8549 ft=2605m), a dalt amb bones vistes de les Rockies.

Les Rocky Mountains des del cim

A darrera, el Bear Peak i Boulder

NBA

Cabines privades  a l'estadi dels Nuggets a Denver

Fa uns dies, l'NCAR va posar a disposició dels treballadors entrades a molt bon preu per anar a veure la NBA (National Basketball Association), a l'estadi dels Denver Nuggets.
El dilluns passat va ser President's day i era un dia festiu per les escoles i alguns centres com l'NCAR on treballa el Roger. Així doncs, un grup de 8 persones (quatre catalans, dos espanyols i dues americanes), vam anar veure el partit Denver Nuggets vs Minnesota Timberwolves aquell dia.

Ningú s'asseu, fins que els Nuggets facin bàsquet!

Quan va començar el partit, vam pensar que no n'hi havia per tant! Per ser uns dels millors jugadors del món, fallaven bastant. En realitat, impressiona més vist a la tele, semblen com més professionals. El què fa la tele...
Després,  més entrat el partit, ja van començar a fer més bones jugades, i algunes amb esmatxades i taps bastant espectaculars. Com era d'esperar, un gran espectacle al voltant del partit, completament american-style: cheerleaders, la mascota Rocky, l'speaker, molts patrocinadors, etc.

El partit. El Ricky Rubio al fons a la dreta.

En principi, havíem de veure dos catalans jugant a la pista... el Rudy Fernandez dels Nuggets i el Ricky Rubio que juga amb els Timberwolves. El Rudy Fernandez no va jugar, però el Ricky Rubio sí. De fet, és l'estrella de l'equip, tota l'estona sentiem comentaris a favor o en contra seva, de la gent que estava asseguda al nostre voltant. I també vam veure aquest cartell!

Minnesota Timberwolves fan

José i Laia

                                                                                    

D'esquerra a dreta: Mireia, María, Laura i Tanya

Al final el partit va acabar sent bastant emocionant. Van jugar una prórroga (5 minuts més de partit) i finalment van guanyar el locals per 103-101.
Finalment va ser un bon espectacle tot plegat, està bé com a experiència ni que sigui una vegada.

Downtown Denver

Aquest gener hem fet una visita entre setmana a la capital de Colorado, Denver. 

Església i gratacel al centre de Denver

Teníem algunes preguntes sobre la declaració de renda americana, i les volíem fer abans que comencés la campanya, per no trobar massa cua a l'oficina.

Ben d'hora al matí, vam agafar el bus que surt de Boulder i et porta al downtown de Denver en uns 45 minuts. Ens havien aconsellat agafar l'autobús perquè al centre de Denver hi havia massa trànsit i era molt car l'aparcament. De fet, des del nostre punt de vista, ni una cosa ni altra. El downtown no estava ni de bon tros col·lapsat pel trànsit i està ple d'aparcaments a l'aire lliure, a un preu molt assequible, si comparem amb Barcelona, per exemple. Era curíós el contrast dels gratacels amb grans esplanades amb cotxes aparcats al centre de la ciutat.

Downtown Denver

Pel que fa a les preguntes que teniem, com ja ens temíem, no ens les van resoldre gaire, degut a la nostra condició d'aliens, que encara fa més complicada la declaració de renda americana. Però vam aprofitar per fer unes quantes fotos als gratacels del centre i visitar per dins un dels seus edificis més emblemàtics, el Capitol, on s'elaboren les lleis de Colorado.

El Capitol de fons

Vapor sortint de les clavegueres, com a les pelis!

Una altra església

Edificis del centre de Denver

World Trade Center

National Western Stock Show

El dissabte passat vam anar a descobrir el 106th National Western Stock Show a Denver.
Ja feia dies que diferents persones ens havien comentat sobre l'esdeveniment. Cada any durant tot el mes de gener, es fa una gran fira de ramaderia a Denver,  però també hi han stands on venen molts altres productes relacionats o no, i també hi fan diferents espectacles, com els coneguts rodeos.
Tot i ser al principi una mica reticents amb la idea d'anar a veure un rodeo, al final ens vam convèncer que s'havia de fer ni que fos una vegada, i aquesta era una bona oportunitat. Vam comprar entrades pel rodeo de les 11 del matí, per així tenir després tota la tarda per recórrer la fira.
Vam sortir d'hora de Boulder, i amb tres quarts d'hora ens vam plantar al Denver Coliseum on es feia el ProRodeo, que era el tipus de rodeo que feien aquell dia. En funció del tipus que sigui, inclou unes activitats o unes altres.
Abans de començar, com no podia ser d'altra manera, van fer un cant en directe de l'himne americà, tothom dempeus i amb la mà al cor. A continuació, ja va començar la competició de broncs riding (una espècie de cavall salvatge de l'oest dels US). Al pujar el cowboy a la seva esquena l'animal instintivament fa uns grans bots. També s'ha de dir que els posen com una corretja a la part de darrera del tronc en el moment de sortir, per accentuar encara més aquests bots. I vam veure com els hi treuen quan han acabat, perquè es calmin una mica. Bé, que els estressen una mica, això està clar. No sabem exactament les regles de la competició, però va com per temps i el cowboy que més aguanta sobre el cavall, guanya.

Van seguir fent altres tipus de competicions a cavall. Com per exemple, els cowboys anaven a cavall i havien de lligar amb un llaç de corda, un vedell que marxava corrents. Com més ràpid ho feien, més punts.
Una altra competició que ens va cridar força l'atenció era amb nens i ovelles, s'anomena  Mutton Bustin'.
Les imatges parlen per si soles:

També van fer alguns espectacles a cavall, no competitius, només d'exhibicíó.I finalment el bull riding, que és com el broncs riding, però amb braus salvatges. En total dues hores d'espectacle a l'americana.

Pel que fa a la fira, doncs bastant similar a una fira de casa nostra, però molt més gran.
A la part de la mostra d'animals, per tot arreu estaven netejant i pentinant els bous, que segurament eren sementals, de cara a poder-los vendre més fàcilment. També hi havia mostra d'ovelles, porcs i cavalls de diferents ramaderies.

Afeitant un bou

En un altre pavelló feien una competició de bous "amb pedigrí":

Bous "amb pedigrí" en fila

En una altra carpa, hi feien un espectacle per a nens amb porcs molt ben entrenats:

Porc posant una carta a la bústia

Molts llocs per menjar com aquest:

Bubba's turkey legs and pork ribs

Botiga de pell de bisó americà

 I moltes parades amb roba cowboy i cowgirl:

Indumentària  cowboy