De vacances a Montana

Sabent que el Roger tenia una campanya al juliol, aquest any vam preferir fer les vacances d'hora, a principis de juny. Tenint la certesa que podíem confiar en el nostre nou cotxe, vam decidir anar cap al nord, i cobrir les 1000 milles (només anada) que ens portarien al Glacier National Park, prop de la frontera amb Canadà, a l'estat de Montana.

Little Bighorn Battlefield (amb làpides on creuen que van morir els soldats)

El camí de pujada és molt llarg, vam trigar quasi tres dies en arribar al parc! Però també vam fer algunes parades per Montana durant del trajecte.

La primera parada va ser a Little Bighorn Battlefield National Monument, el lloc on es va produir la famosa batalla del Little Bighorn els dies 25 i 26 de juny de 1876. Un lloc que serveix com a memorial d'un dels últims intents armats dels indis americans per preservar els seu estil de vida, lluitant contra l'armada dels Estats Units.

Van morir-hi 263 soldats

Làpida del Coronel Custer, cap del 7è de cavalleria

Continuant el nostre trajecte una mica més cap al nord, vam començar a descobrir que Montana és terra de llacs...

Kayaking a Holland Lake, Montana

La idea era primer arribar a Polebridge, un poble que està en el cantó oest del Glacier NP, on viu durant l'estiu una noia argentina, la Sole, que coneixem de Boulder. El poble està situat en un lloc molt remot, i té quatre cases disperses. Això sí, la casa té totes les comoditats i unes vistes magnífiques dels pics del parc. Ens hi vam quedar un parell de dies i així també vam poder visitar el cantó oest del parc, abans d'anar al cantó est.

Polebridge, Montana

Casa la Sole a Polebridge, amb vistes al Glacier National Park

Una de les entrades al Glacier National Park

Bowman Lake

Beargrass, planta subalpina molt estesa al parc

Segons la Sole, el temps que feia no era normal per ser juny, tan calorós i sec. El juny és plujós i fred, és encara pretemporada al parc. La majoria de gent no ve fins a finals de juny, que coincideix amb el moment que obren la carretera "Going to the Sun", que travessa el parc pel mig de les muntanyes d'oest a est. La seva part més alta encara estava tallada quan hi vam anar nosaltres perquè estava coberta de neu i els llevaneus hi estaven treballant... Així que vam haver de fer una mica de més de volta per arribar-nos a la part est del parc.

"Going to the Sun" road

Avalanche Lake

I no ens oblidem que estàvem en una de les zones de gran concentració d'ós grizzly... No en vam veure cap de grizzly, però sí que sabíem que vivien per la zona per les actualitzacions que llegíem a les estacions dels rangers, i petjades que vam veure als camins...

Cartells pel parc

Petjades d'ós a la neu (grizzly petit o ós negre)

Els unics óssos que vam veure van ser dos black bears de ben a prop en un camí. El black bear és més petit i menys agressiu que el grizzly, i aquests dos concretament semblaven bastant acostumats a la presència humana.

Black bear (ós negre) a Avalanche Lake

Bear claws (urpes d'ós)- breakfast pastry

Ja a la part est del parc, vam poder veure petites glaceres i bastanta neu a les zones més altes. El temps ja començava a empitjorar depenent de l'hora del dia...

Pujant a Iceberg Lake

Iceberg Lake cobert de neu

Sol de baixada d'Iceberg Lake

Arribant al parking

El dia l'aprofitaves molt perquè són molt llargs a principis de juny (a les 4 del matí comença a sortir el sol i fins a 2/4 d'11 de la nit encara veus llum a l'horitzó). Tot i que anàvem a acampar bastant tard, els campgrounds del parc tenien sempre lloc perquè encara no hi havia gaire gent.

Many Glacier al vespre. Es veu el Many Glacier Hotel, construït el 1914 i que estava a punt d'obrir per la temporada.

Preparant-nos per acampar a St Mary Campground

Vespre de tempesta

Només ens quedava per conèixer una de les zones interessants del parc anomenada Two Medicine. I el temps va aguantar un dia més...

Pujant pel Mount Henry Trail

Scenic Point

Eixugant la roba, aprofitant la caloreta de la tarda

De tornada a Boulder, vam decidir agafar una altra ruta de baixada i passar per Yellowstone i Grand Teton NP (Wyoming). Van ser la destinació del nostre viatge d'estiu de l'any passat, però sempre és un gaudi estar en aquests llocs, o sigui que no ens importava repetir. El temps ja havia canviat, feia fred i plovia bastant... Però alguns moments del dia encara vam tenir per gaudir d'unes vistes espectaculars.

Grand Prismatic Spring, Yellowstone NP

West Thumb Geyser Basin

I finalment a Utah, amb la frontera amb Colorado, havent deixat molt enrere els grans llacs i el prats verds de Montana, vam passar pel Dinosaur National Monument. A part d'uns quants ossos de dinosaure fossilitzats, no hi havia gaire més per veure... Però ens vam assabentar que el cel d'aquest lloc és un dels més foscos dels Estats Units, amb menys contaminació llumínica, on hi pots veure la via làctea una nit sense núvols i amb lluna nova. No eren les condicions que teníem el dia que vam arribar allà i vam decidir no acampar-hi aquella nit, però potser tornar-hi un dia amb condicions més favorables.

Entrada Dinosaur National Monument

Quarry Exhibit Hall amb fòssils de dinosaure

Whitewater Rafting

El diumenge 17 de juny, aprofitant el regal que ens van fer el grup d'amics de Manresa abans de marxar als USA, vam decidir fer ràfting a Colorado!
Hi ha moltes empreses de ràfting a Colorado que estan repartides per diferents rius que baixen de les Rocky Mountains. Durant un juny "normal", ara estarien en el millor moment de la temporada per fer ràfting, amb els rius plens de tota l'aigua del desgel. Però aquest any, amb les poques nevades que hi han hagut, hi ha poca aigua als rius i algunes empreses de ràfting ja han hagut de tancar.

El grup de ràfting a punt per començar.
D'esquerra a dreta: Mònica, Mireia, Raquel, Roger i Aurelien.

Nosaltres vam baixar fent whitewater ràfting (ràfting d'aigües braves) del Clear Creek, a una hora de cotxe des de Boulder, a la població de Dumont, al mig de les Rockies. Un grup de companys del Roger a l'NCAR, van unir-se a fer l'activitat amb nosaltres. El descens tenia una gradació entre III i IV, sent V el màxim de dificultat. Però com que hi havia poca aigua, algunes barques a vegades es quedaven encallades a les roques. No va ser el nostre cas, per sort, però vam haver de fer un ús actiu dels rems en tot moment, seguint les instruccions del monitor.

El grup de ràfting en plena acció. Quines cares! El Roger a punt de caure... però al final res.

Mt Evans

Inici del camí

El diumenge passat vam pujar al Mount Evans (14.240 ft =4340m), un dels fourteeners de Colorado. Vam anar-hi amb un grup de gent de l'NCAR.
De fet, pots pujar al cim del Mt Evans en cotxe, hi arriba la carretera asfaltada més alta de Nord Amèrica! Està oberta des de Memorial Day (últim dilluns de maig) i tanca al setembre.
Però nosaltres, vam pujar al cim caminant des de l'aparcament del Summit Lake on, quan vam arribar, vam trobar-hi un ramat de Mountain goats i un Bighorn sheep.

Mountain goats (també anomenades Rocky Mountain goats)

Bighorn sheep

El cim del Mt Evans a l'esquerra

De pujada

Els núvols començaven a cobrir el cel...

i la marmota s'ho mirava.

Cim del Mt Evans. D'esquerra a dreta: María, Roger, Roanne, Mireia, Mònica i Hella.

Acampada a Rabbit Ears

Rabbit Ears, vist des del campground

El cap de setmana passat vam anar a acampar al Rocky Mountain National Park, un grup de 5 catalans i una madrilenya. La zona escollida va ser el campground de Rabbit Ears.
Ens vam trobar dissabte a les 11 del matí al King Soopers per anar a comprar, i quan ja teníem el menjar pels dos dies, vam enfilar cap al nord.
En una hora estàvem a la Backcountry Office del parc, on havíem d'anar per demanar el permís d'acampada. En aquesta època de l'any s'ha de demanar permís, però no s'ha de pagar per acampar, hi ha molt poca gent que ho faci. Però aquest març les temperatures han sigut molt altes per l'època de l'any, el temps acompanyava.
Un cop el ranger ens va donar els permís per la zona d'acampada, ens va informar de les possibilitats d'excursions per la zona, i ens va aconsellar que pengéssim el menjar i estris de menjar, dalt d'un arbre, lluny de les tendes. Degut a les altes temperatures, molts black bears del parc ja havien despertat del seu somni hivernal i s'havien de seguir  les precaucions bàsiques.
Vam dirigir-nos a l'inici del camí amb els cotxes. El campground només estava a 1,4 milles de l'aparcament, sense gaire desnivell de pujada, però anàvem amb la Mireia que té la cama trencada i camina amb crosses. Prova que va superar amb èxit, amb alguna que d'altra dificultat...

La Mireia, creuant el pont

Avançant poc a poc

Un cop arribats al campground de Rabbit Ears, vam descobrir la roca que feia honor al seu nom, i vam començar a muntar les tendes.

Muntant tendes i inflant esterilles

Vam anar a buscar el vàter i vam trobar-lo d'aquesta manera al mig del bosc:

Finalment, una mica apartats de les tendes vam escollir una zona on prepararíem el sopar i passaríem l'estona abans d'anar a dormir.

El fogonet de la María se'ns resistia

El dia següent al matí, vam imaginar que no hi havia gaires ossos per la zona, ja que el muntatge que havíem fet amb les bosses de menjar dalt d'un arbre, seguia intacte. Si hi hagués hagut algun ós per allà, segurament hauria pogut trencar l'arbre sense gaires problemes.
Va costar tornar a baixar les coses de l'arbre, i a més havíem d'anar amb especial compte...a dintre les bosses hi havia els ous que serien el nostre esmorzar!

Bosses amb el menjar penjades a l'arbre

Després d'esmorzar, amb la calma, tots vam fer alguna excursioneta o altra, inclosa la Mireia, abans de tornar cap als cotxes.

Bridal Veil Falls

I finalment, vam acabar el cap de setmana sopant carn a la brasa a l'estil americà, en un restaurant d'Estes Park, el poble als peus del Rocky Mountain NP.

BBQ pork ribs

N'hi ha que són sempre fidels a l'hamburguesa

Flattop Mountain (12324 ft)

Vistes de pujada

Aquest diumenge passat vam tornar a utilitzar el nostre passi anual dels Parcs Nacionals del Estats Units, per tornar a entrar al Rocky Mountain National Park.
Un cop al Parc, ens vam dirigir al Bear Lake, a la zona d'aparcament on vam deixar el cotxe. Allà és on començava la nostra ruta per arribar a la Flattop Mountain. Feia molt bon dia, menys pel fet que ja a l'aparcament, feia bastant de vent. Com estaria de ventós allà dalt?
Vam començar a caminar enmig del bosc de coníferes, el vent no es notava gare o sigui que es pujava molt bé. No hi havia gaire neu, les raquetes anaven bé, però no eren imprescindibles per on hi havia camí traçat. Un cop vam arribar al punt en que la vegetació passava d'arbòria a arbustiva, ja vam començar a entendre el vent que ens esperava fins arribar dalt del cim. Ens vam treure les raquetes, perquè ja féien més nosa que bé, i  vinga, amunt, amb el vent de cara, vam arribar dalt la Flattop Mountain. Com diu el seu nom "Flat Top", doncs el cim d'aquesta muntanya és completament pla en la seva part més alta.Vam trigar unes 3-4 hores des del llac. Sense estar-nos-hi gaire, ni poder fer una foto automàtica perquè la càmera hauria marxat volant, vam començar el nostre descens cap al Bear Lake. 

Estatge de vegetació arbustiva previ al cim

Rocky Mountain National Park

Cim Flattop Mountain (12324ft=3756m)

Anem baixant, que fa massa vent!