Great Sand Dunes NP (II)

Medano Creek

El passat Memorial Day, tornant a casa en cotxe des de  Mesa Verde NP, vam decidir desviar-nos una mica i aprofitar per tornar a visitar el Great Sand Dunes NP.
Hi vam passar uns quants dies el passat Thanksgiving, però durant l'època del desgel es forma un riu, que flueix a tocar de les dunes del parc, provinent de les Sangre de Cristo Mountains. S'anomena Medano Creek i no ens el volíem perdre, aprofitant que passàvem per la zona.
Aquest aquest any ha nevat molt poc a les Rocky Mountains; en conseqüència, el Medano Creek no ha sigut gaire cabalós. De fet, a hores d'ara ja està quasi completament sec, si consultes les seves condicions a la pàgina del parc.
El fet és que la gent va allà en aquesta època, com qui va a la platja. Es posen el banyador, porten el picnic, fan castells de sorra, passegen el gos, etc. El curiós del tema és que és un Parc Nacional, per tant, o  la seva protecció és molt laxa, o potser per unes setmanes de la gent gaudint del Medano Creek com si fos la platja de Lloret, no afecta massa a l'ecosistema.

Fent castells de sorra amb les Sangre de Cristo Mountains de fons

Transportant troncs i passejant el gos pel mig del creek

Dunes a la sorra i a l'aigua

Mt Evans

Inici del camí

El diumenge passat vam pujar al Mount Evans (14.240 ft =4340m), un dels fourteeners de Colorado. Vam anar-hi amb un grup de gent de l'NCAR.
De fet, pots pujar al cim del Mt Evans en cotxe, hi arriba la carretera asfaltada més alta de Nord Amèrica! Està oberta des de Memorial Day (últim dilluns de maig) i tanca al setembre.
Però nosaltres, vam pujar al cim caminant des de l'aparcament del Summit Lake on, quan vam arribar, vam trobar-hi un ramat de Mountain goats i un Bighorn sheep.

Mountain goats (també anomenades Rocky Mountain goats)

Bighorn sheep

El cim del Mt Evans a l'esquerra

De pujada

Els núvols començaven a cobrir el cel...

i la marmota s'ho mirava.

Cim del Mt Evans. D'esquerra a dreta: María, Roger, Roanne, Mireia, Mònica i Hella.

Mesa Verde NP

El darrer dilluns del mes de maig és Memorial Day als USA. Aquest dia recorden els soldats morts servint l'exèrcit dels USA; molta gent va als cementiris i planten banderetes americanes davant de les tombes. No obstant això, també és el tret de sortida de la temporada d'estiu i el primer cap de setmana llarg després de l'hivern, i molta gent aprofita per marxar de pont a alguna banda. Nosaltres ens trobem en el segon grup, i vam anar a conèixer el Parc Nacional de Mesa Verde.

Mesa Verde NP es troba a l'extrem sudoest de Colorado, a unes 8 hores de cotxe des de Boulder, un bon tros tot i no sortir de l'Estat. Per això vam agafar el divendres de festa i vam poder dormir tres nits al càmping que hi ha dins del mateix parc. Aquest NP és l'unic de tota la xarxa federal de NP que està dedicat a protegir vestigis culturals i no només paisatges naturals.
La principal atracció del parc són restes de cases construïdes pels que anomenen puebloans, membres del poble Pueblo (que segurament van ser anomenats així pels espanyols que van arribar a Amèrica). Són els avantpassats dels indis autòctons que es troben a nord-amèrica, que fins i tot es creu que mantenen algunes tradicions semblants avui en dia. Hi havia dues tipologies de construccions: unes de senzilles a dalt de l'altiplà (la Mesa) on es troba el parc, i les altres (cliff dwellings) a les baumes dels cingles que hi ha quan s'acaba abruptament l'altiplà. Les cases de la Mesa van ser les primeres en construir-se, i 400 anys després, ja al final de l'ocupació puebloana de la zona, els habitants van passar a les baumes dels penyasegats. Allà hi van viure uns 100 anys, fins que es creu que van emigrar cap a les planes del sud, possiblement empesos per l'empobriment del sòl i la manca d'aigua de la zona.

Les construccions de les baumes són l'estrella del parc, i per visitar les més famoses es requereix fer un tour guiat per un ranger del parc, prèvia reserva.

Cliff Palace, el poble més gran de tots i el més famós

Per anar a algunes de les baumes, com el Balcony House, cal usar unes rudimentàries escales de fusta

Tour de Long House; s'observa la Mesa Verde, els cingles i els canyons entremig

El Cliff Palace des de dins, amb el ranger Bill i el grup de turistes

La zona del parc es veu afectada regularment per incendis, les cicatrius dels quals són clarament visibles en diverses zones. Fins i tot hi ha uns cartellets que t'indiquen en quin any es va cremar la zona que estàs observant. Així, tot i que s'anomeni Mesa Verde (i en aquesta època de l'any realment la vegetació predominant es veia verda), algunes zones caldria anomenar-les d'altra manera.

Els roures recuperant-se del foc

Zona cremada. Ajuda a la desolació el fet que feia molt de vent i l'horitzó estava ple de pols

 

Després de veure aquestes construccions, la primera idea que ens ve al cap és que s'haguessin construït fa milers i milers d'anys. De fet, no estem parlant de gent que va viure fa tant i tant anys, encara que ho sembli perquè aquesta gent van deixar pocs rastres (restes de cases, algunes pintades rupestres, eines i ceràmica) i vivien en l'edat de pedra. Les cases que hi ha al parc daten d'entre el 700 (a dalt de la Mesa) i el 1300 (cliff dwellings) després de Crist, o sigui, quan a Europa ja s'havien construit catedrals i tot estava força documentat per a la història.

Flood season is here!

Boulder Creek a l'abril

Ha arribat l'època de possibles riuades a Boulder. Els apartaments de la uni estan molt a prop del Boulder Creek (la riera de Boulder) i a la primavera, degut el desgel de les muntanyes, hi ha risc de desbordament. Aquest any no sembla que hi hagi molt perill d'inundacions perquè no ha nevat gaire, però mai se sap. L'any passat va nevar més i al juliol, quan es van sumar a la festa unes bones pluges, el creek es va desbordar.
Durant aquesta època existeix un pla d'acció per inundacions a la nostra zona. Per començar el primer dilluns de cada mes, fan sonar una alarma per riuades perquè et vagis familiaritzant amb ella, fins que s'acabi l'època. Si algun dia fan sonar aquesta alarma de veritat, tenim 30 minuts abans que arribi l'aigua. En el nostre cas, no estem al costat de la riera exactament i no hauríem de canviar d'edifici, però com que estem vivint a  planta baixa, hauríem de pujar fins al pis més alt del nostre edifici. La gent que viu als apartaments que estan al costat de la riera, han de venir fins a edificis com el nostre que estan més allunyats.
Amb nosaltres hauríem de portar un kit d'evacuació, que ja hauríem de tenir preparat per si de cas. Aquest kit constaria de menjar i aigua per tres dies, mudes de roba, sabó, estris d'higiene, medicaments i mantes per cada membre de la família. I evidentment, alguna altra cosa que puguis emportar-te a temps, que creguis important de salvar, a mi em ve al cap ràpidament l'ordinador i alguns documents.
Degut a aquest risc que hi ha, i tenint en compte que la majoria d'assegurances de la llar no cobreixen inundacions, Boulder forma part d'un programa (NFIP) del govern federal que permet als seus habitants contractar assegurances contra inundacions.

Pla d'acció per inundacions

Què cal tenir preparat davant una possible evacuació

Graduation day

Pastís de graduació

Ahir divendres 11 de maig es va celebrar el "Commencement" al Folsom Stadium de la University of Colorado. És la cerimònia de graduació dels estudiants de la uni. Curiosament, la cerimònia es diu "commencement", com si comencessin, quan de fet acaben els estudis. A hores d'ara, el que han començat els estudiants són les seves vacances.
Previ a la gran cerimònia final a nivell d'universitat, tota la setmana han estat fent cerimònies de celebració pels graduats a cada facultat. Famílies dels estudiants, han vingut de tot el món per veure la graduació dels seus fills. Tots lluint les millors gales per a l'ocasió. A part de l'orgull que la graduació produeix, no deixa de ser un descans que el teu fill acabi els estudis, i deixis de pagar uns $10.000 de matrícula cada curs si ets residents de Colorado, o $30.000 si ets de fora de Colorado.

Carpa de graduació a la facultat d'Arts visuals

Un grup de graduats dirigint-se cap a la tribuna a recollir el diploma

Després de les cerimònies de cada facultat del dijous, l'endemà a les 8.30 del matí, el Roger i jo vam sortir de casa, i en 5 minuts caminant, ens vam plantar al Folsom Stadium on se celebrava el 136è Commencement de la CU (la gran cerimònia final de graduació). Pels voltants de l'estadi, es trobava la processó d'estudiants i de professorat, que anaven entrant poc a poc, tots vestits amb la toga i el birret requerits per l'ocasió.

Grup de professors entrant a l'estadi

La toga i el birret que porten els estudiants segueix un codi uniforme que van adoptar les universitats dels Estats Units el 1896.

Els graduats del College of Arts and Science

La vestimenta d'estudiants graduats de grau, màster o doctorat és lleugerament diferent.
Els colors de les caputxes (que porten estudiants graduats de màster i doctorat) i del plomall que penja dels birrets indiquen el camp d'estudi. Per exemple, el daurat és per ciències, el taronja és per enginyeries, el rosa per música, el blanc per art, vermell per periodisme, etc.
A més a més, els estudiants de grau que es graduen "amb honors" porten un medalló amb una cinta de color segons els honors: lila per summa cum laude, vermell per magna cum laude, verd maragda per cum laude, etc, etc.

 En conjunt un acte d'orgull americà, amb discursos solemnes i  cantada d'himnes (nacionals i de la universitat).

Florissant Fossil Beds

Camí marcat del Florissant Fossil Beds NM

Un diumenge d'abril vam decidir anar cap al sud de Boulder, prop de la ciutat de Colorado Springs, a reconèixer una mica la zona.
Després de dues hores i mitja en cotxe, ens vam plantar al Florissant Fossil Beds National Monument.
Aquesta petitat reserva és molt rica en fossils d'insectes i plantes, però el que la fa molt especial, és que conserva troncs de sequoies fossilitzades.
El que és ara un bosc de coníferes, fa milions d'anys era un bosc de sequoies, i una erupció volcànica les va cobrir de lava fins a 14ft (4,2m) per sobre el nivell del terra, que és la part de tronc que es va fossilitzar, i que podem veure encara ara en el mateix lloc on es trobava.
Després de molts anys de gent emportant-se trossos de sequoia, increïblement encara se n'ha salvat alguna. De fet, n'han trobat més de les que es poden visitar, però les han tornat a enterrar per preservar-les millor. Seguint un camí marcat del parc, ens vam anar trobant les diferents soques de sequoia petrificada.

"The Trio", tres soques de sequoia unides per la base

Soca de sequoia fossilitzada

Després, vam aprofitar abans de tornar per anar a visitar un altre espai natural que està just a tocar de la ciutat de Colorado Springs, el Garden of the Gods. Feia molt bon dia, estava tot ple de gent, no ens hi vam estar gaire. És una zona molt popular amb unes formacions rocoses vermelles que tenien com a  fons el Pikes Peak, un dels fourteeners de Colorado.

Un diumenge al Garden of the Gods

Des de la visitor's office, amb el Pikes Peak de fons

Cooking club

Els pis on vivim forma part del Family Housing de la University of Colorado.La majoria de gent que hi viu és de fora.  Per facilitar que la gent es conegui i faci un mica de vida social, hi ha unes persones, les "Resident Managers", que organitzen activitats pels residents.

S'ha de dir, que la majoria d'activitats són pensades per a nens o pares amb nens, ja que són la majoria de la gent que viu aquí. Però una de les activitats per adults, i que no comença molt d'hora (19h) és el Cooking club.

Hi hem anat cada dia des de que som aquí. L'organitzen un cop al mes, en un pis, que és utilitzat per fer esdeveniments del Family Housing. Cada mes, es demana voluntàriament a algun dels participants habituals que prepari algun plat típic del seu país. Com que hi ha gent de tot el món, doncs hi ha molta varietat. Hem vist com es preparaven alguns plats de la Índia, Brasil, Israel, Mèxic, etc,. i després ens els hem menjat.
Només era qüestió de temps que ens toqués a nosaltres.

Amb la Sara, una madrilenya que també viu als pisos de la uni, ens vam animar a organitzar l'Spanish Cooking club d'abril. El menú: Gaspatxo i truita de patates... però amb pa amb tomàquet, per donar-hi el toc català.

La Sara preparant el gaspatxo

Tot i que es van espantar una mica quan van veure la quantitat d'oli d'oliva que es feia servir per fregir les patates i la ceba, després tothom en va provar el resultat. I pel que fa al gaspatxo, per alguns era la primera vegada que tastaven una sopa freda! Fregar el tomàquet amb el pa també va portar alguna que d'altra cara d'estranyesa. Els plats van triomfar.

Menjant gaspatxo, truita de patates i pa amb tomàquet