Flood season is here!

Boulder Creek a l'abril

Ha arribat l'època de possibles riuades a Boulder. Els apartaments de la uni estan molt a prop del Boulder Creek (la riera de Boulder) i a la primavera, degut el desgel de les muntanyes, hi ha risc de desbordament. Aquest any no sembla que hi hagi molt perill d'inundacions perquè no ha nevat gaire, però mai se sap. L'any passat va nevar més i al juliol, quan es van sumar a la festa unes bones pluges, el creek es va desbordar.
Durant aquesta època existeix un pla d'acció per inundacions a la nostra zona. Per començar el primer dilluns de cada mes, fan sonar una alarma per riuades perquè et vagis familiaritzant amb ella, fins que s'acabi l'època. Si algun dia fan sonar aquesta alarma de veritat, tenim 30 minuts abans que arribi l'aigua. En el nostre cas, no estem al costat de la riera exactament i no hauríem de canviar d'edifici, però com que estem vivint a  planta baixa, hauríem de pujar fins al pis més alt del nostre edifici. La gent que viu als apartaments que estan al costat de la riera, han de venir fins a edificis com el nostre que estan més allunyats.
Amb nosaltres hauríem de portar un kit d'evacuació, que ja hauríem de tenir preparat per si de cas. Aquest kit constaria de menjar i aigua per tres dies, mudes de roba, sabó, estris d'higiene, medicaments i mantes per cada membre de la família. I evidentment, alguna altra cosa que puguis emportar-te a temps, que creguis important de salvar, a mi em ve al cap ràpidament l'ordinador i alguns documents.
Degut a aquest risc que hi ha, i tenint en compte que la majoria d'assegurances de la llar no cobreixen inundacions, Boulder forma part d'un programa (NFIP) del govern federal que permet als seus habitants contractar assegurances contra inundacions.

Pla d'acció per inundacions

Què cal tenir preparat davant una possible evacuació

Graduation day

Pastís de graduació

Ahir divendres 11 de maig es va celebrar el "Commencement" al Folsom Stadium de la University of Colorado. És la cerimònia de graduació dels estudiants de la uni. Curiosament, la cerimònia es diu "commencement", com si comencessin, quan de fet acaben els estudis. A hores d'ara, el que han començat els estudiants són les seves vacances.
Previ a la gran cerimònia final a nivell d'universitat, tota la setmana han estat fent cerimònies de celebració pels graduats a cada facultat. Famílies dels estudiants, han vingut de tot el món per veure la graduació dels seus fills. Tots lluint les millors gales per a l'ocasió. A part de l'orgull que la graduació produeix, no deixa de ser un descans que el teu fill acabi els estudis, i deixis de pagar uns $10.000 de matrícula cada curs si ets residents de Colorado, o $30.000 si ets de fora de Colorado.

Carpa de graduació a la facultat d'Arts visuals

Un grup de graduats dirigint-se cap a la tribuna a recollir el diploma

Després de les cerimònies de cada facultat del dijous, l'endemà a les 8.30 del matí, el Roger i jo vam sortir de casa, i en 5 minuts caminant, ens vam plantar al Folsom Stadium on se celebrava el 136è Commencement de la CU (la gran cerimònia final de graduació). Pels voltants de l'estadi, es trobava la processó d'estudiants i de professorat, que anaven entrant poc a poc, tots vestits amb la toga i el birret requerits per l'ocasió.

Grup de professors entrant a l'estadi

La toga i el birret que porten els estudiants segueix un codi uniforme que van adoptar les universitats dels Estats Units el 1896.

Els graduats del College of Arts and Science

La vestimenta d'estudiants graduats de grau, màster o doctorat és lleugerament diferent.
Els colors de les caputxes (que porten estudiants graduats de màster i doctorat) i del plomall que penja dels birrets indiquen el camp d'estudi. Per exemple, el daurat és per ciències, el taronja és per enginyeries, el rosa per música, el blanc per art, vermell per periodisme, etc.
A més a més, els estudiants de grau que es graduen "amb honors" porten un medalló amb una cinta de color segons els honors: lila per summa cum laude, vermell per magna cum laude, verd maragda per cum laude, etc, etc.

 En conjunt un acte d'orgull americà, amb discursos solemnes i  cantada d'himnes (nacionals i de la universitat).

Florissant Fossil Beds

Camí marcat del Florissant Fossil Beds NM

Un diumenge d'abril vam decidir anar cap al sud de Boulder, prop de la ciutat de Colorado Springs, a reconèixer una mica la zona.
Després de dues hores i mitja en cotxe, ens vam plantar al Florissant Fossil Beds National Monument.
Aquesta petitat reserva és molt rica en fossils d'insectes i plantes, però el que la fa molt especial, és que conserva troncs de sequoies fossilitzades.
El que és ara un bosc de coníferes, fa milions d'anys era un bosc de sequoies, i una erupció volcànica les va cobrir de lava fins a 14ft (4,2m) per sobre el nivell del terra, que és la part de tronc que es va fossilitzar, i que podem veure encara ara en el mateix lloc on es trobava.
Després de molts anys de gent emportant-se trossos de sequoia, increïblement encara se n'ha salvat alguna. De fet, n'han trobat més de les que es poden visitar, però les han tornat a enterrar per preservar-les millor. Seguint un camí marcat del parc, ens vam anar trobant les diferents soques de sequoia petrificada.

"The Trio", tres soques de sequoia unides per la base

Soca de sequoia fossilitzada

Després, vam aprofitar abans de tornar per anar a visitar un altre espai natural que està just a tocar de la ciutat de Colorado Springs, el Garden of the Gods. Feia molt bon dia, estava tot ple de gent, no ens hi vam estar gaire. És una zona molt popular amb unes formacions rocoses vermelles que tenien com a  fons el Pikes Peak, un dels fourteeners de Colorado.

Un diumenge al Garden of the Gods

Des de la visitor's office, amb el Pikes Peak de fons

Cooking club

Els pis on vivim forma part del Family Housing de la University of Colorado.La majoria de gent que hi viu és de fora.  Per facilitar que la gent es conegui i faci un mica de vida social, hi ha unes persones, les "Resident Managers", que organitzen activitats pels residents.

S'ha de dir, que la majoria d'activitats són pensades per a nens o pares amb nens, ja que són la majoria de la gent que viu aquí. Però una de les activitats per adults, i que no comença molt d'hora (19h) és el Cooking club.

Hi hem anat cada dia des de que som aquí. L'organitzen un cop al mes, en un pis, que és utilitzat per fer esdeveniments del Family Housing. Cada mes, es demana voluntàriament a algun dels participants habituals que prepari algun plat típic del seu país. Com que hi ha gent de tot el món, doncs hi ha molta varietat. Hem vist com es preparaven alguns plats de la Índia, Brasil, Israel, Mèxic, etc,. i després ens els hem menjat.
Només era qüestió de temps que ens toqués a nosaltres.

Amb la Sara, una madrilenya que també viu als pisos de la uni, ens vam animar a organitzar l'Spanish Cooking club d'abril. El menú: Gaspatxo i truita de patates... però amb pa amb tomàquet, per donar-hi el toc català.

La Sara preparant el gaspatxo

Tot i que es van espantar una mica quan van veure la quantitat d'oli d'oliva que es feia servir per fregir les patates i la ceba, després tothom en va provar el resultat. I pel que fa al gaspatxo, per alguns era la primera vegada que tastaven una sopa freda! Fregar el tomàquet amb el pa també va portar alguna que d'altra cara d'estranyesa. Els plats van triomfar.

Menjant gaspatxo, truita de patates i pa amb tomàquet

CU International Festival

El dissabte passat van fer el CU International Festival a la University of Colorado de Boulder.
Cada any per aquestes dates, grups d'estudiants de la uni de diferents països del món,  monten un estand informatiu de cada país, on també pots tastar-hi un plat típic. Mentrestant a l'escenari, no paren els diferents espectacles multiculturals programats per la vetllada.
Aquest festival té entrada lliure per tothom i nosaltres també hi vam anar.
El festival era de 5-10pm, nosaltres hi vam arribar cap a les 6. Vam haver de fer una cua de quasi una hora per poder-hi entrar, ja que l'aforament era limitat i un cop estava ple, només podies entrar si algú sortia.
Un cop a dins, vam agafar el plànol amb els estands i vam trobar la paradeta de Catalonia, entre Ecuador i Pèrsia.

Ja ens havien comentat abans de venir, que hi hauria un grup d'estudiants catalans que montarien un estand català, i que no n'hi hauria cap d'Spain. Aquests estudiants gaudeixen de la beca Balsells, per fer estudis de pregrau o màster en l'àmbit de les enginyeries. Vam anar directes cap allà i els vam conèixer. Per allà al voltant vam trobar altres catalans, alguns coneguts, d'altres no. Tots vam poder recordar el que és menjar botifarra amb mongetes i allioli.

Els grup d'estudiants catalans

Noies índies interessades per l'estand de Catalonia

Pel que fa als plats típics que cada estand aportava, els estudiants suggerien la recepta i els plats éren preparats per la universitat per temes de seguretat alimentària. Hi havien normes molt clares de portar guants a l'hora de servir el menjar també.

Trossets de botifarra amb mongetes

La majoria de països havien preparat algun plat principal típic, però curiosament, els països anglosaxons (Regne Unit, Australia, Canadà i Estats Units), es van dedicar a preparar algun tipus de pastís de postres. Per què serà?
Després de provar el menjar de quasi tot el món, ens vam asseure a veure alguns dels espectacles que havien organitzat, i així pair una mica tanta barreja.

Espectacle d'arts marcials

Valmont Bike Park

Plànol del Valmont Bike Park

El diumenge passat vam descobrir un lloc interessant a la mateixa ciutat de Boulder. M'havien comentat que, no feia gaire, havien obert un parc amb recorreguts per fer amb la bici, classificats per dificultat. Aquest lloc s'anomena Valmont Bike Park (al carrer Valmont).

Durant l'hivern es trobava tancat,  però com que portava bastants dies sense ploure ni nevar, i amb temperatures altes, el van tornar a obrir. Pel que vam veure, no és fàcil mantenir els camins, tots són de sorra, i quan es mullen, perden la forma i els han de tornar a fer. El Valmont Bike Park és gestionat per voluntaris i és una realitat gràcies a donacions privades.

Així doncs, amb la nostra bici, vam agafar direcció al Valmont Bike Park. Abans però, vam haver de canviar la cambra d'aire de la roda de davant de la meva bici. Es veu que un dia d'aquella setmana devia haver punxat perquè la vaig trobar tota desinflada. Hi havia una branqueta clavada. No ho havia fet mai això de canviar la cambra d'una bici...per sort, el Roger sí.

Vista del parc amb els Flatirons darrera

Quan vam arribar, vam començar a recórrer els camins de menys dificultat, els de color verd. Quan els recorries, t'anaves trobant diferents obstacles, però normalment podies passar pel costat i evitar-los, si no ho veies clar.
Vam ficar-nos també per alguns de blaus, els que seguien en dificultat, i també els podiem fer evitant alguns obstacles. La veritat és que era força divertit. Encara que no en sàpigues gaire, hi ha diferents recorreguts ben entretinguts.

Començant el descens d'un dels camins

Un dels obstacles evitables que et trobaves

I si tens molt domini de la mountain bike, hi ha moltes més possibilitats encara.
Això sí, hi havia molta gent. Alguns recorreguts per fer descensos, tenien una mica de cua per baixar.

Descensos més tècnics

Petit salt

Acampada a Rabbit Ears

Rabbit Ears, vist des del campground

El cap de setmana passat vam anar a acampar al Rocky Mountain National Park, un grup de 5 catalans i una madrilenya. La zona escollida va ser el campground de Rabbit Ears.
Ens vam trobar dissabte a les 11 del matí al King Soopers per anar a comprar, i quan ja teníem el menjar pels dos dies, vam enfilar cap al nord.
En una hora estàvem a la Backcountry Office del parc, on havíem d'anar per demanar el permís d'acampada. En aquesta època de l'any s'ha de demanar permís, però no s'ha de pagar per acampar, hi ha molt poca gent que ho faci. Però aquest març les temperatures han sigut molt altes per l'època de l'any, el temps acompanyava.
Un cop el ranger ens va donar els permís per la zona d'acampada, ens va informar de les possibilitats d'excursions per la zona, i ens va aconsellar que pengéssim el menjar i estris de menjar, dalt d'un arbre, lluny de les tendes. Degut a les altes temperatures, molts black bears del parc ja havien despertat del seu somni hivernal i s'havien de seguir  les precaucions bàsiques.
Vam dirigir-nos a l'inici del camí amb els cotxes. El campground només estava a 1,4 milles de l'aparcament, sense gaire desnivell de pujada, però anàvem amb la Mireia que té la cama trencada i camina amb crosses. Prova que va superar amb èxit, amb alguna que d'altra dificultat...

La Mireia, creuant el pont

Avançant poc a poc

Un cop arribats al campground de Rabbit Ears, vam descobrir la roca que feia honor al seu nom, i vam començar a muntar les tendes.

Muntant tendes i inflant esterilles

Vam anar a buscar el vàter i vam trobar-lo d'aquesta manera al mig del bosc:

Finalment, una mica apartats de les tendes vam escollir una zona on prepararíem el sopar i passaríem l'estona abans d'anar a dormir.

El fogonet de la María se'ns resistia

El dia següent al matí, vam imaginar que no hi havia gaires ossos per la zona, ja que el muntatge que havíem fet amb les bosses de menjar dalt d'un arbre, seguia intacte. Si hi hagués hagut algun ós per allà, segurament hauria pogut trencar l'arbre sense gaires problemes.
Va costar tornar a baixar les coses de l'arbre, i a més havíem d'anar amb especial compte...a dintre les bosses hi havia els ous que serien el nostre esmorzar!

Bosses amb el menjar penjades a l'arbre

Després d'esmorzar, amb la calma, tots vam fer alguna excursioneta o altra, inclosa la Mireia, abans de tornar cap als cotxes.

Bridal Veil Falls

I finalment, vam acabar el cap de setmana sopant carn a la brasa a l'estil americà, en un restaurant d'Estes Park, el poble als peus del Rocky Mountain NP.

BBQ pork ribs

N'hi ha que són sempre fidels a l'hamburguesa