Viatge per l'oest americà en família

Ja fa quasi dues setmanes que la meva família ha tornat dels Estats Units, però necessitava una mica de temps de posar-me al dia de feines pendents després de tres setmanes, i de mirar-me i seleccionar entre els milers de fotos que tenim entre tots.
Així doncs, el passat 23 de febrer van arribar els meus pares i les meves dues germanes a Boulder. Vam estar 4 dies ensenyant-los la ciutat i el seu entorns, i el dilluns 27 vam acomiadar-nos del Roger, i  amb un cotxe full size llogat, vam començar un recorregut de dues setmanes i mitja que acabaria a San Francisco, on retornaríem el cotxe, i des d'on tothom tornaria a les seves respectives cases amb avió el dia 14 de març.
El recorregut de la nostra ruta així com els llocs emblemàtics visitats pels camí els podeu consultar en el següent mapa Google del viatge.

Com heu pogut comprovar, el primer dia vam travessar l'estat de Colorado, creuant les Rocky Mountains, per arribar a la ciutat de Moab, Utah. Allà vam visitar els parcs nacionals de Canyonlands i Arches.

Arches NP

Canyonlands NP

Vam seguir recorrent les interminables carreteres pel mig dels desert de Utah, fent una parada a la reserva índia de la tribu dels Navajo, per visitar les formacions rocoses del Monument Valley, on tantes pelis del far west s'hi han rodat.

Monument Valley Navajo Tribal Park

Un cop arribats a l'estat d'Arizona, vam visitar el Grand Canyon per terra...

Posta de sol al Grand Canyon NP

 i per aire!

Vista d'helicòpter del Grand Canyon

Un cop en aquest punt,  vam anar direcció nord, per tornar a entrar a l'estat de Utah. Allà vam tornar a entrar a la reserva dels indis Navajo a la ciutat de Page, on vam poder descobrir un lloc molt preuat pels amants de la fotografia,  l'Antelope Canyon.

Caminant per dins  l'Antelope Canyon

Llavors vam fer unes quantes milles més per arribar-nos a un altre parc nacional de Utah, el Bryce Canyon, amb una elevació entre els 2500 i 3000m, que vam poder gaudir nevat i amb força fred també, com pertoca a l'altiplà de Utah, a l'hivern.

Bryce Canyon NP a la tarda

Ja el següent dia, no gaire lluny de Bryce, però molt més baix en alçada, vam passar pel Zion National Park, última parada abans d'entrar a la calor de l'estat de Nevada.

Zion NP

I un cop entrats a l'estat de Nevada, ja preparats per passar la nostra primera nit a la ciutat del joc, Las Vegas! Quin contrast respecte a la nostra setmana voltant pels espais naturals del far west americà!

Las Vegas de nit

Las Vegas de dia: res canvia dins dels casinos.

Després de tot l'impacte viscut a Las Vegas, vam sortir de la civilització altra vegada, i milles després ens vam trobar al bell mig del Death Valley (vall de la mort), un gran parc nacional ja dins de l'estat de Califòrnia.

Badwater, mar de sal en el punt més baix dels US (86m sota el nivell del mar)

I sortint d'un dels llocs més inhòspits del món, ens dirigiríem passant per algun tram de l'antiga ruta 66, a una de les ciutats més poblades del món, Los Angeles. Una ciutat enorme, amb molt contrast entre els barris de rics i famosos com Santa Monica, Beverly Hills, Hollywood... i la resta. Era el nostre primer contacte amb la costa del Pacífic, que ja no abandonaríem fins a l'últim dia del viatge.

Passant per la ruta 66 en direcció Los Angeles

Santa Monica, LA

Venice Beach, LA

I finalment, vam recórrer els 600km que separen Los Angeles de San Francisco, per deixar el cotxe definitivament. A San Francisco ens esperava el Roger, que havia volat des de Denver per descobrir la ciutat amb nosaltres.

Entrant a San Francisco

Cable car

Pujades i baixades als barris de SF

Illa d'Alcatraz

Golden Gate Bridge

Lleó marí

En definitiva, un gran viatge que mai oblidarem!

Walnut Brewery, Boulder

Boulder ens rep amb primavera

Fa quasi un mes que no actualitzem el bloc i la raó és que estàvem de vacances!
Els meus pares i me germanes han vingut de visita 3 setmanes i hem aprofitat tots junts per recórrer una bona part de l'oest americà. Quan tinguem temps de mirar les 6000 fotos que tenim, en penjarem unes quantes, juntament amb una mica d'explicació de la ruta que hem estat fent aquests dies.
Bé, de fet el Roger s'ha quedat a Boulder treballant la majoria del temps, però es va unir els últims dies de viatge quan estàvem a San Francisco, des d'on vam tornar amb avió tots dos sols un altre cop a Colorado.
I aquí ens hem trobat amb un temps de primavera, fa molta calor. Alguns ossos ja han despertat del seu somni hivernal! No és molt normal, de fet el març és estadísticament el mes que més neva a Boulder. I qualsevol dia s'hi tornarà a posar. Però aprofitant aquest bon temps, aquest cap de setmana acompanyava per fer activitats a l'aire lliure.

Dissabte era Saint Patrick's Day. És el patró d'Irlanda, però als USA celebren molt aquest dia. La gent es vesteix de verd i beu molta cervesa. Vam anar a Denver que cada any fan un famós Parade, una gran desfilada de diferents associacions, que fa la volta per una zona plena de bars.

Els caçafantasmes

Irlandesos amb els seus gossos

Les famílies instal·lades al carrer per veure el Parade

Els de més de 21 anys als bars

I avui diumenge hem pujat al South Boulder Peak (8549 ft=2605m), a dalt amb bones vistes de les Rockies.

Les Rocky Mountains des del cim

A darrera, el Bear Peak i Boulder

NBA

Cabines privades  a l'estadi dels Nuggets a Denver

Fa uns dies, l'NCAR va posar a disposició dels treballadors entrades a molt bon preu per anar a veure la NBA (National Basketball Association), a l'estadi dels Denver Nuggets.
El dilluns passat va ser President's day i era un dia festiu per les escoles i alguns centres com l'NCAR on treballa el Roger. Així doncs, un grup de 8 persones (quatre catalans, dos espanyols i dues americanes), vam anar veure el partit Denver Nuggets vs Minnesota Timberwolves aquell dia.

Ningú s'asseu, fins que els Nuggets facin bàsquet!

Quan va començar el partit, vam pensar que no n'hi havia per tant! Per ser uns dels millors jugadors del món, fallaven bastant. En realitat, impressiona més vist a la tele, semblen com més professionals. El què fa la tele...
Després,  més entrat el partit, ja van començar a fer més bones jugades, i algunes amb esmatxades i taps bastant espectaculars. Com era d'esperar, un gran espectacle al voltant del partit, completament american-style: cheerleaders, la mascota Rocky, l'speaker, molts patrocinadors, etc.

El partit. El Ricky Rubio al fons a la dreta.

En principi, havíem de veure dos catalans jugant a la pista... el Rudy Fernandez dels Nuggets i el Ricky Rubio que juga amb els Timberwolves. El Rudy Fernandez no va jugar, però el Ricky Rubio sí. De fet, és l'estrella de l'equip, tota l'estona sentiem comentaris a favor o en contra seva, de la gent que estava asseguda al nostre voltant. I també vam veure aquest cartell!

Minnesota Timberwolves fan

José i Laia

                                                                                    

D'esquerra a dreta: Mireia, María, Laura i Tanya

Al final el partit va acabar sent bastant emocionant. Van jugar una prórroga (5 minuts més de partit) i finalment van guanyar el locals per 103-101.
Finalment va ser un bon espectacle tot plegat, està bé com a experiència ni que sigui una vegada.

Bàsquet femení a CU

Aquest dissabte a la tarda vam anar a veure l'equip femení de bàsquet de la University of Colorado, al Coors Events Center del Campus. Partit: CU vs Arizona State.
No hi havia gaire públic (potser 500 persones?), que encara es veia menys perquè el pavelló era força gran. Però el que sí que hi havia era un munt de gent que formava part del show. Per començar, una banda d'uns 80 músics a la graderia que animava a l'equip local. Hi havia majoritàriament instruments de vent (trombons, trompetes, clarinets, etc, etc), i també una bateria i una guitarra elèctrica. I un director, clar!
A la pista no hi podia faltar la mascota de CU (un búfal), en aquest cas en Chip, que és la versió disfressa de la mascota (algun altre dia parlarem de la versió no-disfressa...) ni tampoc les cheerleaders.

De cheerleaders n'hi havia de dos o tres tipus diferents. Unes amb pompons i vestides de negre i or, els colors de la CU, i unes que anaven amb samarreta blanca i minifaldilles negres. Aquestes darreres, que semblaven les més joves, són les que es veien més, i fins i tot de tant en tant pujaven sobre d'uns companys que les alçaven enlaire. A cada temps mort feien alguna cosa a la pista, ajudades per la música de la banda. I a la mitja part, van sortir al mig de la pista i van fer acrobàcies amb uns cartells que deien GO COLORADO GO i coses semblants. Abans de començar el partit va baixar la banda a la pista i amb les cheerleaders i van amenitzar la vetllada (veure vídeo).

Cheerleaders a la mitja part

 
Com ja heu pogut veure, la part no esportiva de l'espectacle és el que ens va cridar més l'atenció. No cal dir que abans de començar el partit vam tenir la nostra ració d'himne nacional (cantat en directe) i bandera de barres i estrelles. Quant al partit en si, res destacable, les locals van perdre per més de deu punts i el joc no va ser res de l'altre món.

Tir lliure d'Arizona State

 
A final de mes anirem a veure un partit NBA dels Denver Nuggets... espero que l'apartat esportiu tingui més pes en el global de l'espectacle...

Flattop Mountain (12324 ft)

Vistes de pujada

Aquest diumenge passat vam tornar a utilitzar el nostre passi anual dels Parcs Nacionals del Estats Units, per tornar a entrar al Rocky Mountain National Park.
Un cop al Parc, ens vam dirigir al Bear Lake, a la zona d'aparcament on vam deixar el cotxe. Allà és on començava la nostra ruta per arribar a la Flattop Mountain. Feia molt bon dia, menys pel fet que ja a l'aparcament, feia bastant de vent. Com estaria de ventós allà dalt?
Vam començar a caminar enmig del bosc de coníferes, el vent no es notava gare o sigui que es pujava molt bé. No hi havia gaire neu, les raquetes anaven bé, però no eren imprescindibles per on hi havia camí traçat. Un cop vam arribar al punt en que la vegetació passava d'arbòria a arbustiva, ja vam començar a entendre el vent que ens esperava fins arribar dalt del cim. Ens vam treure les raquetes, perquè ja féien més nosa que bé, i  vinga, amunt, amb el vent de cara, vam arribar dalt la Flattop Mountain. Com diu el seu nom "Flat Top", doncs el cim d'aquesta muntanya és completament pla en la seva part més alta.Vam trigar unes 3-4 hores des del llac. Sense estar-nos-hi gaire, ni poder fer una foto automàtica perquè la càmera hauria marxat volant, vam començar el nostre descens cap al Bear Lake. 

Estatge de vegetació arbustiva previ al cim

Rocky Mountain National Park

Cim Flattop Mountain (12324ft=3756m)

Anem baixant, que fa massa vent!

Downtown Denver

Aquest gener hem fet una visita entre setmana a la capital de Colorado, Denver. 

Església i gratacel al centre de Denver

Teníem algunes preguntes sobre la declaració de renda americana, i les volíem fer abans que comencés la campanya, per no trobar massa cua a l'oficina.

Ben d'hora al matí, vam agafar el bus que surt de Boulder i et porta al downtown de Denver en uns 45 minuts. Ens havien aconsellat agafar l'autobús perquè al centre de Denver hi havia massa trànsit i era molt car l'aparcament. De fet, des del nostre punt de vista, ni una cosa ni altra. El downtown no estava ni de bon tros col·lapsat pel trànsit i està ple d'aparcaments a l'aire lliure, a un preu molt assequible, si comparem amb Barcelona, per exemple. Era curíós el contrast dels gratacels amb grans esplanades amb cotxes aparcats al centre de la ciutat.

Downtown Denver

Pel que fa a les preguntes que teniem, com ja ens temíem, no ens les van resoldre gaire, degut a la nostra condició d'aliens, que encara fa més complicada la declaració de renda americana. Però vam aprofitar per fer unes quantes fotos als gratacels del centre i visitar per dins un dels seus edificis més emblemàtics, el Capitol, on s'elaboren les lleis de Colorado.

El Capitol de fons

Vapor sortint de les clavegueres, com a les pelis!

Una altra església

Edificis del centre de Denver

World Trade Center