Cooking club

Els pis on vivim forma part del Family Housing de la University of Colorado.La majoria de gent que hi viu és de fora.  Per facilitar que la gent es conegui i faci un mica de vida social, hi ha unes persones, les "Resident Managers", que organitzen activitats pels residents.

S'ha de dir, que la majoria d'activitats són pensades per a nens o pares amb nens, ja que són la majoria de la gent que viu aquí. Però una de les activitats per adults, i que no comença molt d'hora (19h) és el Cooking club.

Hi hem anat cada dia des de que som aquí. L'organitzen un cop al mes, en un pis, que és utilitzat per fer esdeveniments del Family Housing. Cada mes, es demana voluntàriament a algun dels participants habituals que prepari algun plat típic del seu país. Com que hi ha gent de tot el món, doncs hi ha molta varietat. Hem vist com es preparaven alguns plats de la Índia, Brasil, Israel, Mèxic, etc,. i després ens els hem menjat.
Només era qüestió de temps que ens toqués a nosaltres.

Amb la Sara, una madrilenya que també viu als pisos de la uni, ens vam animar a organitzar l'Spanish Cooking club d'abril. El menú: Gaspatxo i truita de patates... però amb pa amb tomàquet, per donar-hi el toc català.

La Sara preparant el gaspatxo

Tot i que es van espantar una mica quan van veure la quantitat d'oli d'oliva que es feia servir per fregir les patates i la ceba, després tothom en va provar el resultat. I pel que fa al gaspatxo, per alguns era la primera vegada que tastaven una sopa freda! Fregar el tomàquet amb el pa també va portar alguna que d'altra cara d'estranyesa. Els plats van triomfar.

Menjant gaspatxo, truita de patates i pa amb tomàquet

CU International Festival

El dissabte passat van fer el CU International Festival a la University of Colorado de Boulder.
Cada any per aquestes dates, grups d'estudiants de la uni de diferents països del món,  monten un estand informatiu de cada país, on també pots tastar-hi un plat típic. Mentrestant a l'escenari, no paren els diferents espectacles multiculturals programats per la vetllada.
Aquest festival té entrada lliure per tothom i nosaltres també hi vam anar.
El festival era de 5-10pm, nosaltres hi vam arribar cap a les 6. Vam haver de fer una cua de quasi una hora per poder-hi entrar, ja que l'aforament era limitat i un cop estava ple, només podies entrar si algú sortia.
Un cop a dins, vam agafar el plànol amb els estands i vam trobar la paradeta de Catalonia, entre Ecuador i Pèrsia.

Ja ens havien comentat abans de venir, que hi hauria un grup d'estudiants catalans que montarien un estand català, i que no n'hi hauria cap d'Spain. Aquests estudiants gaudeixen de la beca Balsells, per fer estudis de pregrau o màster en l'àmbit de les enginyeries. Vam anar directes cap allà i els vam conèixer. Per allà al voltant vam trobar altres catalans, alguns coneguts, d'altres no. Tots vam poder recordar el que és menjar botifarra amb mongetes i allioli.

Els grup d'estudiants catalans

Noies índies interessades per l'estand de Catalonia

Pel que fa als plats típics que cada estand aportava, els estudiants suggerien la recepta i els plats éren preparats per la universitat per temes de seguretat alimentària. Hi havien normes molt clares de portar guants a l'hora de servir el menjar també.

Trossets de botifarra amb mongetes

La majoria de països havien preparat algun plat principal típic, però curiosament, els països anglosaxons (Regne Unit, Australia, Canadà i Estats Units), es van dedicar a preparar algun tipus de pastís de postres. Per què serà?
Després de provar el menjar de quasi tot el món, ens vam asseure a veure alguns dels espectacles que havien organitzat, i així pair una mica tanta barreja.

Espectacle d'arts marcials

Valmont Bike Park

Plànol del Valmont Bike Park

El diumenge passat vam descobrir un lloc interessant a la mateixa ciutat de Boulder. M'havien comentat que, no feia gaire, havien obert un parc amb recorreguts per fer amb la bici, classificats per dificultat. Aquest lloc s'anomena Valmont Bike Park (al carrer Valmont).

Durant l'hivern es trobava tancat,  però com que portava bastants dies sense ploure ni nevar, i amb temperatures altes, el van tornar a obrir. Pel que vam veure, no és fàcil mantenir els camins, tots són de sorra, i quan es mullen, perden la forma i els han de tornar a fer. El Valmont Bike Park és gestionat per voluntaris i és una realitat gràcies a donacions privades.

Així doncs, amb la nostra bici, vam agafar direcció al Valmont Bike Park. Abans però, vam haver de canviar la cambra d'aire de la roda de davant de la meva bici. Es veu que un dia d'aquella setmana devia haver punxat perquè la vaig trobar tota desinflada. Hi havia una branqueta clavada. No ho havia fet mai això de canviar la cambra d'una bici...per sort, el Roger sí.

Vista del parc amb els Flatirons darrera

Quan vam arribar, vam començar a recórrer els camins de menys dificultat, els de color verd. Quan els recorries, t'anaves trobant diferents obstacles, però normalment podies passar pel costat i evitar-los, si no ho veies clar.
Vam ficar-nos també per alguns de blaus, els que seguien en dificultat, i també els podiem fer evitant alguns obstacles. La veritat és que era força divertit. Encara que no en sàpigues gaire, hi ha diferents recorreguts ben entretinguts.

Començant el descens d'un dels camins

Un dels obstacles evitables que et trobaves

I si tens molt domini de la mountain bike, hi ha moltes més possibilitats encara.
Això sí, hi havia molta gent. Alguns recorreguts per fer descensos, tenien una mica de cua per baixar.

Descensos més tècnics

Petit salt

Acampada a Rabbit Ears

Rabbit Ears, vist des del campground

El cap de setmana passat vam anar a acampar al Rocky Mountain National Park, un grup de 5 catalans i una madrilenya. La zona escollida va ser el campground de Rabbit Ears.
Ens vam trobar dissabte a les 11 del matí al King Soopers per anar a comprar, i quan ja teníem el menjar pels dos dies, vam enfilar cap al nord.
En una hora estàvem a la Backcountry Office del parc, on havíem d'anar per demanar el permís d'acampada. En aquesta època de l'any s'ha de demanar permís, però no s'ha de pagar per acampar, hi ha molt poca gent que ho faci. Però aquest març les temperatures han sigut molt altes per l'època de l'any, el temps acompanyava.
Un cop el ranger ens va donar els permís per la zona d'acampada, ens va informar de les possibilitats d'excursions per la zona, i ens va aconsellar que pengéssim el menjar i estris de menjar, dalt d'un arbre, lluny de les tendes. Degut a les altes temperatures, molts black bears del parc ja havien despertat del seu somni hivernal i s'havien de seguir  les precaucions bàsiques.
Vam dirigir-nos a l'inici del camí amb els cotxes. El campground només estava a 1,4 milles de l'aparcament, sense gaire desnivell de pujada, però anàvem amb la Mireia que té la cama trencada i camina amb crosses. Prova que va superar amb èxit, amb alguna que d'altra dificultat...

La Mireia, creuant el pont

Avançant poc a poc

Un cop arribats al campground de Rabbit Ears, vam descobrir la roca que feia honor al seu nom, i vam començar a muntar les tendes.

Muntant tendes i inflant esterilles

Vam anar a buscar el vàter i vam trobar-lo d'aquesta manera al mig del bosc:

Finalment, una mica apartats de les tendes vam escollir una zona on prepararíem el sopar i passaríem l'estona abans d'anar a dormir.

El fogonet de la María se'ns resistia

El dia següent al matí, vam imaginar que no hi havia gaires ossos per la zona, ja que el muntatge que havíem fet amb les bosses de menjar dalt d'un arbre, seguia intacte. Si hi hagués hagut algun ós per allà, segurament hauria pogut trencar l'arbre sense gaires problemes.
Va costar tornar a baixar les coses de l'arbre, i a més havíem d'anar amb especial compte...a dintre les bosses hi havia els ous que serien el nostre esmorzar!

Bosses amb el menjar penjades a l'arbre

Després d'esmorzar, amb la calma, tots vam fer alguna excursioneta o altra, inclosa la Mireia, abans de tornar cap als cotxes.

Bridal Veil Falls

I finalment, vam acabar el cap de setmana sopant carn a la brasa a l'estil americà, en un restaurant d'Estes Park, el poble als peus del Rocky Mountain NP.

BBQ pork ribs

N'hi ha que són sempre fidels a l'hamburguesa

Viatge per l'oest americà en família

Ja fa quasi dues setmanes que la meva família ha tornat dels Estats Units, però necessitava una mica de temps de posar-me al dia de feines pendents després de tres setmanes, i de mirar-me i seleccionar entre els milers de fotos que tenim entre tots.
Així doncs, el passat 23 de febrer van arribar els meus pares i les meves dues germanes a Boulder. Vam estar 4 dies ensenyant-los la ciutat i el seu entorns, i el dilluns 27 vam acomiadar-nos del Roger, i  amb un cotxe full size llogat, vam començar un recorregut de dues setmanes i mitja que acabaria a San Francisco, on retornaríem el cotxe, i des d'on tothom tornaria a les seves respectives cases amb avió el dia 14 de març.
El recorregut de la nostra ruta així com els llocs emblemàtics visitats pels camí els podeu consultar en el següent mapa Google del viatge.

Com heu pogut comprovar, el primer dia vam travessar l'estat de Colorado, creuant les Rocky Mountains, per arribar a la ciutat de Moab, Utah. Allà vam visitar els parcs nacionals de Canyonlands i Arches.

Arches NP

Canyonlands NP

Vam seguir recorrent les interminables carreteres pel mig dels desert de Utah, fent una parada a la reserva índia de la tribu dels Navajo, per visitar les formacions rocoses del Monument Valley, on tantes pelis del far west s'hi han rodat.

Monument Valley Navajo Tribal Park

Un cop arribats a l'estat d'Arizona, vam visitar el Grand Canyon per terra...

Posta de sol al Grand Canyon NP

 i per aire!

Vista d'helicòpter del Grand Canyon

Un cop en aquest punt,  vam anar direcció nord, per tornar a entrar a l'estat de Utah. Allà vam tornar a entrar a la reserva dels indis Navajo a la ciutat de Page, on vam poder descobrir un lloc molt preuat pels amants de la fotografia,  l'Antelope Canyon.

Caminant per dins  l'Antelope Canyon

Llavors vam fer unes quantes milles més per arribar-nos a un altre parc nacional de Utah, el Bryce Canyon, amb una elevació entre els 2500 i 3000m, que vam poder gaudir nevat i amb força fred també, com pertoca a l'altiplà de Utah, a l'hivern.

Bryce Canyon NP a la tarda

Ja el següent dia, no gaire lluny de Bryce, però molt més baix en alçada, vam passar pel Zion National Park, última parada abans d'entrar a la calor de l'estat de Nevada.

Zion NP

I un cop entrats a l'estat de Nevada, ja preparats per passar la nostra primera nit a la ciutat del joc, Las Vegas! Quin contrast respecte a la nostra setmana voltant pels espais naturals del far west americà!

Las Vegas de nit

Las Vegas de dia: res canvia dins dels casinos.

Després de tot l'impacte viscut a Las Vegas, vam sortir de la civilització altra vegada, i milles després ens vam trobar al bell mig del Death Valley (vall de la mort), un gran parc nacional ja dins de l'estat de Califòrnia.

Badwater, mar de sal en el punt més baix dels US (86m sota el nivell del mar)

I sortint d'un dels llocs més inhòspits del món, ens dirigiríem passant per algun tram de l'antiga ruta 66, a una de les ciutats més poblades del món, Los Angeles. Una ciutat enorme, amb molt contrast entre els barris de rics i famosos com Santa Monica, Beverly Hills, Hollywood... i la resta. Era el nostre primer contacte amb la costa del Pacífic, que ja no abandonaríem fins a l'últim dia del viatge.

Passant per la ruta 66 en direcció Los Angeles

Santa Monica, LA

Venice Beach, LA

I finalment, vam recórrer els 600km que separen Los Angeles de San Francisco, per deixar el cotxe definitivament. A San Francisco ens esperava el Roger, que havia volat des de Denver per descobrir la ciutat amb nosaltres.

Entrant a San Francisco

Cable car

Pujades i baixades als barris de SF

Illa d'Alcatraz

Golden Gate Bridge

Lleó marí

En definitiva, un gran viatge que mai oblidarem!

Walnut Brewery, Boulder

Boulder ens rep amb primavera

Fa quasi un mes que no actualitzem el bloc i la raó és que estàvem de vacances!
Els meus pares i me germanes han vingut de visita 3 setmanes i hem aprofitat tots junts per recórrer una bona part de l'oest americà. Quan tinguem temps de mirar les 6000 fotos que tenim, en penjarem unes quantes, juntament amb una mica d'explicació de la ruta que hem estat fent aquests dies.
Bé, de fet el Roger s'ha quedat a Boulder treballant la majoria del temps, però es va unir els últims dies de viatge quan estàvem a San Francisco, des d'on vam tornar amb avió tots dos sols un altre cop a Colorado.
I aquí ens hem trobat amb un temps de primavera, fa molta calor. Alguns ossos ja han despertat del seu somni hivernal! No és molt normal, de fet el març és estadísticament el mes que més neva a Boulder. I qualsevol dia s'hi tornarà a posar. Però aprofitant aquest bon temps, aquest cap de setmana acompanyava per fer activitats a l'aire lliure.

Dissabte era Saint Patrick's Day. És el patró d'Irlanda, però als USA celebren molt aquest dia. La gent es vesteix de verd i beu molta cervesa. Vam anar a Denver que cada any fan un famós Parade, una gran desfilada de diferents associacions, que fa la volta per una zona plena de bars.

Els caçafantasmes

Irlandesos amb els seus gossos

Les famílies instal·lades al carrer per veure el Parade

Els de més de 21 anys als bars

I avui diumenge hem pujat al South Boulder Peak (8549 ft=2605m), a dalt amb bones vistes de les Rockies.

Les Rocky Mountains des del cim

A darrera, el Bear Peak i Boulder