3r dia:
 |
Vista del Grand Canyon, South Rim (altitud aproximada 2100m)
|
Aquell dia ens vam llevar amb el pensament que coneixeríem el mític Grand Canyon! Vam començar la carretera que recorria part del South Rim del Grand Canyon des de Cameron fins a Grand Canyon Village, la zona més turística del parc, on hi han alguns hotels,restaurants, botigues i la visitor's office. També és on s'hi troba la backcountry office, on havíem d'anar. L'accés al North Rim està pràcticament tancat a l'hivern, degut a que està una mica més alt (uns 2400m) i acostuma a haver-hi més neu. Així doncs vam anar recorrent en paral·lel el Grand Canyon per la carretera i parant a un munt d'"overlook points" per veure les vistes del
canyó.
Quan vam arribar al Grand Canyon Village, vam dirigir-nos cap a la Backcountry office. La nostra idea era l'endemà fer el descens del Grand Canyon pel
South Kaibab Trail, dormir al Bright Angel Campground, i el dia següent fer l'ascens pel
Bright Angel Trail. I per fer aquesta ruta, o qualsevol altra que impliqui dormir al parc, s'ha de demanar un permís. Quan ens l'estaven tramitant, ens van dir que amb nosaltres, ja només quedaven dos llocs més disponibles al campground per l'endemà, degut a que molta gent feia vacances i aprofitava per venir al Grand Canyon. Sort que quan vaig demanar informació al ranger per e-mail abans de venir, em va deixar a entendre que poca gent feia aquesta ruta a l'hivern. Bé, que en cap moment em va dir que potser ens quedariem sense permís, sort que vam arribar just a temps.
4t dia:
 |
| South Kaibab Trail |
Ens llevem d'hora del motel de Tusayan (poble a les portes del parc) on havíem dormit, i ja amb les bosses fetes, ens dirigim a la Backcountry office, d'on surt l'express shuttle que ens portarà a l'inici del South Kaibab Trail. L'inici del camí, tal com ens havíem dit, estava una mica gelat, de la neu que havia caigut dies abans, però en cap cas feia falta l'ús de grampons. Així doncs, un descens molt tranquil, en el qual t'anaves trobant de tant en tant, algunes mules portant provisions, o persones, fins i tot. En total uns 1500m de desnivell, en unes 5 hores per arribar fins a la llera del riu Colorado, on s'hi trobava també el campground on passaríem la nit.
 |
| Començant el descens |
 |
| Mules al camí |
 |
| Pont sobre el riu Colorado |
 |
| Bright Angel Campground |
5è dia:
Ens llevem després de no passar una nit gaire freda. Recordem que la diferència tèrmica entre la part de dalt i la de baix del Grand Canyon és molt gran, degut a tenir una diferència en altitud d'uns 1500m.
Comencem un ascens molt progressiu pel Bright Angel Trail que ens acompanyarà durant tota la ruta i que durarà unes 7 hores. Pel camí, ens trobem un grup de nois i noies
amish que feien la mateixa ruta que nosaltres. Molt curiós observar la combinació d'uns pals de caminar moderns amb una noia que vestia faldilles llargues i mocador al cap. Els amish són un grup que manté la forma de vida del segle XVIII, i en teoria, rebutgen qualsevol modernitat, com per exemple l'electricitat o els cotxes. Tot això ha canviat una mica. No sé si aquests nois van venir amb carro al Grand Canyon des de casa seva. Em consta que hi ha llocs on encara funcionen així, però que hi ha altres zones dels Estats Units on els amish han evolucionat una mica.
 |
| De bon matí, vorejant el riu Colorado |
 |
| Pujant pel Bright Angel Trail |
 |
| Amb el Grand Canyon |
Quan vam arribar a dalt, vam agafar el cotxe i vam fer carretera fins a un poble d'Arizona, Flagstaff. Allà vam anar a sopar en un restaurant molt "american style" que es troba en la històrica ruta 66, i que estava ple de fotos d'estrelles de Hollywood a la paret.
To be continued...
 |
| Restaurant de la ruta 66 a Flagstaff |
Del més estrafolari que heu explicat fins ara em quedo, sens dubte, amb els amish...
ResponEliminaQue tingueu molt bon any!
com mola! tinc moltes ganes d'anar-hi!!!
ResponEliminaNois! Nice trip! quina enveja....
ResponEliminael més important: que tingueu un gran 2012!
segueixo les vostres des/a-ventures!!