Nadal al Far West (3a Part i última)

6è dia:

Cristalls de quars del tronc

Ens llevem amb una mica de cruiximent de l'ascensió al Grand Canyon del dia anterior, diposats a conèixer el Petrified Forest NP, un parc nacional que em despertava especial curiositat.

Caminant pel parc

La història del parc es creu que és la següent: Situeu-vos al Triàsic, l'era dels dinosaures, en un bosc de grans coníferes amb molta aigua per tot arreu. Aquests grans arbres cauen i són arrossegats per grans corrents, fins a una plana inundada. Una barreja de fang, sorra i cendra volcànica, enterra els troncs. La falta d'oxigen enlenteix la seva descomposició. Compostos de sílice d'aquest sediment, penetren en els troncs i substitueixen el teixit vegetal per dipòsits de sílice. Finalment aquest sílice cristal·litza formant cristalls de quars, i aquests troncs es conserven fins a l'actualitat com a "petrified wood" (fusta petrificada). El resultat d'això és espectacular. Ara la zona és un desert, on es conserven molts troncs quasi sencers (alguns de més de 30m). L'aspecte exterior conserva l'aparença d'escorça, però l'interior és ple de cristalls minerals de diferents colors, on encara pots intuir els anells de creixement de l'arbre en alguns casos. Amb tot,  hi ha moltes peces que han desaparegut. Se sap que, tot i les multes i la conscienciació que fa el parc, encara hi ha molta gent que s'emporta fusta petrificada del parc.

El ranger a cavall

Un dels troncs més ben conservats del parc

Petrified Forest NP

 7è dia:

Vistes Canyon Chelly NM

Seguim a l'estat d'Arizona, però ja direcció l'estat de New Mexico, l'últim pel qual passarem abans de tornar a Colorado. Avui, invertirem el nostre dia en una zona bastant remota de l'estat d'Arizona, territori de la tribu dels indis Navajo on es conserven algunes edificacions i petròglifs dels nadius americans d'abans de la colonització espanyola. Aquest lloc és el Canyon de Chelly National Monument.
El canyó està travessat per un petit riu que dóna aigua a alguns cultius que encara es mantenen. Els Navajo tenen vedat l'accés al fons del canyó, si no fas un tour amb cotxe amb ells, amb excepció d'un dels camins que és d'accés lliure i que baixa fins a veure la White House. Suposo que van fer algun tipus d'acord amb el departament d'interior.

De camí a la White House

White House

Petròglifs

8è dia: 

Centre de Santa Fe

Església de Santa Fe

Avui dia de Cap d'Any, entrem a New Mexico, i passant de llarg la ciutat d'Albuquerque, ens dirigim cap al nord a Santa Fe, on canviarem l'any. Allà descobrim un poble amb moltes reminiscènies espanyoles. Fins i tot una dona que estava ajudant en una de les esglésies del centre, nascuda a New Mexico i orgullosa dels seus avantpassats espanyols, ens va explicar tota la història de la ciutat i el munt de coses bones que havien fet els espanyols a Santa Fe quan van arribar. De fet, algunes coses sabia, quan li vam dir que érem catalans, i llavors va dir que segurament ella se sentia més espanyola que nosaltres, sense nosaltres dir res. Després de confirmar que no feien cap celebració especial per Cap d'Any, excepte a la plaça del centre, que encenien una espelma per cada persona del poble que s'havia mort aquell any, vam anar a Cowgirl. Era un restaurant american-style que tenia la cuina oberta aquell dia fins les 12 de la nit (increïble!), i amb música en directe fins la 1. Tot una excepció. Quan vam aconseguir una taula, allà ens vam quedar fins mitjanit, quan vam fer tots junts el compte enrere dels últims 10 segons del 2011. I finalment... Happy New Year 2012!

Sopant al Cowgirl, nit de Cap d'any

Happy New Year!

Al cap de poca estona, ja vam marxar del bar per anar a dormir, que l'endemà ens esperaven unes quantes hores de cotxe per arribar a Boulder, i tancar així el nostre roadtrip pel Far West d'aquest Nadal amb la Núria.