dimarts, 19 de juny del 2012

Great Sand Dunes NP (II)


Medano Creek
El passat Memorial Day, tornant a casa en cotxe des de  Mesa Verde NP, vam decidir desviar-nos una mica i aprofitar per tornar a visitar el Great Sand Dunes NP.
Hi vam passar uns quants dies el passat Thanksgiving, però durant l'època del desgel es forma un riu, que flueix a tocar de les dunes del parc, provinent de les Sangre de Cristo Mountains. S'anomena Medano Creek i no ens el volíem perdre, aprofitant que passàvem per la zona.
Aquest aquest any ha nevat molt poc a les Rocky Mountains; en conseqüència, el Medano Creek no ha sigut gaire cabalós. De fet, a hores d'ara ja està quasi completament sec, si consultes les seves condicions a la pàgina del parc.
El fet és que la gent va allà en aquesta època, com qui va a la platja. Es posen el banyador, porten el picnic, fan castells de sorra, passegen el gos, etc. El curiós del tema és que és un Parc Nacional, per tant, o  la seva protecció és molt laxa, o potser per unes setmanes de la gent gaudint del Medano Creek com si fos la platja de Lloret, no afecta massa a l'ecosistema.
Fent castells de sorra amb les Sangre de Cristo Mountains de fons

Transportant troncs i passejant el gos pel mig del creek

Dunes a la sorra i a l'aigua

diumenge, 10 de juny del 2012

Mt Evans

Inici del camí
El diumenge passat vam pujar al Mount Evans (14.240 ft =4340m), un dels fourteeners de Colorado. Vam anar-hi amb un grup de gent de l'NCAR.
De fet, pots pujar al cim del Mt Evans en cotxe, hi arriba la carretera asfaltada més alta de Nord Amèrica! Està oberta des de Memorial Day (últim dilluns de maig) i tanca al setembre.
Però nosaltres, vam pujar al cim caminant des de l'aparcament del Summit Lake on, quan vam arribar, vam trobar-hi un ramat de Mountain goats i un Bighorn sheep.

Mountain goats (també anomenades Rocky Mountain goats)
Bighorn sheep

El cim del Mt Evans a l'esquerra
De pujada


Els núvols començaven a cobrir el cel...
i la marmota s'ho mirava.

Cim del Mt Evans. D'esquerra a dreta: María, Roger, Roanne, Mireia, Mònica i Hella.

dissabte, 2 de juny del 2012

Mesa Verde NP

El darrer dilluns del mes de maig és Memorial Day als USA. Aquest dia recorden els soldats morts servint l'exèrcit dels USA; molta gent va als cementiris i planten banderetes americanes davant de les tombes. No obstant això, també és el tret de sortida de la temporada d'estiu i el primer cap de setmana llarg després de l'hivern, i molta gent aprofita per marxar de pont a alguna banda. Nosaltres ens trobem en el segon grup, i vam anar a conèixer el Parc Nacional de Mesa Verde.

Mesa Verde NP es troba a l'extrem sudoest de Colorado, a unes 8 hores de cotxe des de Boulder, un bon tros tot i no sortir de l'Estat. Per això vam agafar el divendres de festa i vam poder dormir tres nits al càmping que hi ha dins del mateix parc. Aquest NP és l'unic de tota la xarxa federal de NP que està dedicat a protegir vestigis culturals i no només paisatges naturals.
La principal atracció del parc són restes de cases construïdes pels que anomenen puebloans, membres del poble Pueblo (que segurament van ser anomenats així pels espanyols que van arribar a Amèrica). Són els avantpassats dels indis autòctons que es troben a nord-amèrica, que fins i tot es creu que mantenen algunes tradicions semblants avui en dia. Hi havia dues tipologies de construccions: unes de senzilles a dalt de l'altiplà (la Mesa) on es troba el parc, i les altres (cliff dwellings) a les baumes dels cingles que hi ha quan s'acaba abruptament l'altiplà. Les cases de la Mesa van ser les primeres en construir-se, i 400 anys després, ja al final de l'ocupació puebloana de la zona, els habitants van passar a les baumes dels penyasegats. Allà hi van viure uns 100 anys, fins que es creu que van emigrar cap a les planes del sud, possiblement empesos per l'empobriment del sòl i la manca d'aigua de la zona.

Les construccions de les baumes són l'estrella del parc, i per visitar les més famoses es requereix fer un tour guiat per un ranger del parc, prèvia reserva.

Cliff Palace, el poble més gran de tots i el més famós

Per anar a algunes de les baumes, com el Balcony House, cal usar unes rudimentàries escales de fusta
Tour de Long House; s'observa la Mesa Verde, els cingles i els canyons entremig
El Cliff Palace des de dins, amb el ranger Bill i el grup de turistes

La zona del parc es veu afectada regularment per incendis, les cicatrius dels quals són clarament visibles en diverses zones. Fins i tot hi ha uns cartellets que t'indiquen en quin any es va cremar la zona que estàs observant. Així, tot i que s'anomeni Mesa Verde (i en aquesta època de l'any realment la vegetació predominant es veia verda), algunes zones caldria anomenar-les d'altra manera.

Els roures recuperant-se del foc
Zona cremada. Ajuda a la desolació el fet que feia molt de vent i l'horitzó estava ple de pols 

Després de veure aquestes construccions, la primera idea que ens ve al cap és que s'haguessin construït fa milers i milers d'anys. De fet, no estem parlant de gent que va viure fa tant i tant anys, encara que ho sembli perquè aquesta gent van deixar pocs rastres (restes de cases, algunes pintades rupestres, eines i ceràmica) i vivien en l'edat de pedra. Les cases que hi ha al parc daten d'entre el 700 (a dalt de la Mesa) i el 1300 (cliff dwellings) després de Crist, o sigui, quan a Europa ja s'havien construit catedrals i tot estava força documentat per a la història.