El bosc infinit

Nederland, Town Hall

El diumenge passat vam anar a caminar pels boscos de Nederland, un poble que es troba a 30 minuts en cotxe des de Boulder. És una zona molt concurreguda per la gent de Boulder, per fer excursions amb raquetes i cross-country ski, sense risc d'allaus, ja que els camins van sempre pel mig del bosc, en zones de pendents força suaus.
Després de fer una parada a l'oficina d'informació del poble, que estava al costat del Town Hall, vam tornar a agafar el cotxe per aproximar-nos a l'inici del Sourdough trail que penetrava el Roosevelt National Forest.
Aquí als Estats Units és tradició anar a buscar el teu arbre de Nadal al bosc. Hi ha molta gent que el compra ja talat també, però d'altres van al seu bosc o al bosc d'un amic, fan una espècie de ritual de donar gràcies a la mare natura al voltant de l'arbre escollit, el talen i se l'emporten a casa, lligat a dalt del cotxe. Però també vam veure gent emportant-se un arbre del Roosevelt National Park. Quan ho vam veure, vam pensar que era il·legal, però després a la pàgina del Parc vam llegir que pots aconseguir el teu permís per talar arbres de Nadal per 10$ l'arbre, fins a un màxim de 5 arbres per persona. La  veritat és que d'arbres, n'hi ha molts...

Abans d'endinsar-nos al bosc, al fons Niwot Mountain (11,471’)

Vam començar el Sourdough trail envoltats de coníferes i no ens van abandonar en tot el camí. El camí pujava, però lentament. Tota l'estona  vam caminar entre els 9000 i els 10000 ft, entre l'estatge montà (douglars-fir) i el subalpí (spruce i fir), sense arribar mai a la zona alpina, on ja els arbres despareixen. Mentre caminàvem, teníem el pensament que seguint direcció nord, com anàvem, podíem arribar a Canadà sense deixar mai el bosc de pins. A més a més, la sensació d'infinitesa l'agreujava el fet que les vistes des d'aquest camí són molt limitades, o sigui que tota l'estona teníem el mateix paisatge, bosc infinit.

Fora del camí la neu era més profunda

Enmig del bosc