Primera nevada

Està nevant!
Dilluns vam fer rècord de calor a l'octubre en molts anys (80ºF=26,6ºC), i dimecres neva, baixant la temperatura fins a 32ºF (0ºC). Així és la tardor a Colorado!

Camió de les escombraries

Com totes les previsions meteorològiques apuntaven, ahir a les nou del vespre va començar a nevar i, en principi, no parararà fins avui a les 6 de la tarda. De moment han caigut unes 10 "inches" (uns 25-30cm).
Tots els canals locals cobreixen sense parar la notícia del dia de neu d'avui, però en cap cas s'ha aturat la ciutat. Algunes dificultats a la carretera, alguna escola tancada, algunes branques d'arbres caigudes, però tot segueix funcionant amb bastant normalitat.
Hem anat a fer una volta per reconèixer el terreny, i hem vist les primeres persones treient la neu i les branques que ocupen la vorera de davant de casa seva. Com a residents de Boulder tenen l'obligació de fer-ho com a molt tard 24 hores després de que pari de nevar. Nosaltres, com que vivim als apartaments de la uni, tenim la sort que hi han uns treballadors que ho fan per nosaltres, amb una màquina llevaneus especial per les voreres.

Fulles encara verdes cobertes de neu

Màquina llevaneus a la vorera del nostre carrer

Branques caigudes pel pes de la neu

Els únics que portàvem paraigües, nosaltres! Ja no ho farem més...

Wonder Fall

Carbasses per Halloween

Sembla que la tardor ja s'acaba... totes les previsions apunten que, a partir de demà, les temperatures començaran a baixar i és possible que dimecres tinguem la primera nevada a Boulder!

Arbres davant de casa

Goose Creek Path

Boulder Creek Path

Bicis registrades

Un dels molts parkings de bicis al campus de la CU

Ja fa uns dies que circulem per la ciutat amb les nostres bicis noves!
Sempre havia volgut moure'm així, en algun lloc que estigués preparat per fer-ho, així com ho està Boulder. Tenen una bona xarxa de camins per a vianants i carrils bici, que et facilita el desplaçament d'aquesta manera.
A part de les regulacions obligatòries de la ciutat com anar en casc i portar una llum al davant, et recomanen que qualsevol bici que tinguis s'ha de registrar. La pots registrar en una comissaria de policia, o en el nostre cas, com que vivim als pisos de la University of Colorado, la podem registrar aquí també. Si la registres a la uni, pagues 10$, però si tens algun problema amb la bici, hi ha un stand on et deixen utilitzar les eines, i gent que sap una mica del tema t'ensenya a solucionar el problema.

El Goose Creek path

La Bike Station al campus de la CU

Hem conegut l'Elbert

Aquest darrer cap de setmana hem fet la nostra primera excursió per les Muntanyes Rocalloses.
Podríem pensar que la primera sortida hauria de ser prop de Boulder, de reconeixement del terreny, amb la calma...
Però com que no ens hi posem per poc, hem anat a fer el cim del Mount Elbert. Ni més ni menys que el cim més alt de totes les Rocalloses, i el segon de tot USA si no comptem Alaska! El més alt dels fourteeners (muntanyes de més de 14.000 peus) de Colorado, amb un total de 14.440 peus (4.401 m). Nosaltres, marcant territori: el CAU és aquí.

A punt d'arribar al cim

En realitat és un cim molt fàcil d'assolir, i fins aquesta setmana hi havia encara poca neu al camí. Vàrem trigar unes 3 hores i 40 minuts fins al cim, passant per diferents vegetacions, començant per trèmuls americans (segurament Populus tremuloides) sense fulles (eren totes a terra ja) i amb els seus troncs blancs i prims. Més amunt hi havia boscos de pins, i finalment quedava tot pelat fins al cim, on la vegetació quedava substituïda per la neu.
Feia molt vent i hi havia molta visibilitat, o sigui que les vistes des dels 4.401 m eren magnífiques. Després de 7 hores totals d'excursió, vam baixar a Leadville per sopar, una bona cheeseburger.

Cartell enmig del bosc de trèmuls

La Mireia, una catalana que fa una estada de 6 mesos a l'NCAR, va ser qui ens va enredar a fer aquesta excursioneta. Amb el seu Jeep Cherokee del 1992 vam recórrer les 3 hores d'anada i les 3 de tornada des de Boulder, incloses les pistes que ens van dur fins allà on començava el camí a peu. La nit abans vam acampar-hi, amb foguera inclosa, tot ben americà.

Descens amb vistes als Twin Lakes

Silver Dollar Saloon

La meva primera hamburguesa als US, l'he fet ni més ni menys que a 121 milles de Boulder, al Silver Dollar Saloon de la població de Leadville, tornant de l'ascensió al Mount Elbert. Leadville es troba a una altitud de 10,152 feet (3,094 m), de fet és la segona ciutat més alta dels Estats Units.
Quan vam entrar al Silver Dollar Saloon, només faltava anar a la barra, demanar un whisky doble i desenfundar la pistola. Però bé, vam demanar una hamburguesa amb formatge, que no està pas malament.

Prairie dogs

Avui hem vist prairie dogs o gossets de les praderies. Es poden veure els seus caus excavats pels voltants dels carrils bici d'algunes zones de la ciutat i la temperatura és encara tan bona, que suposo els convida a estar a fora. Tot així, l'espècie que es troba a Boulder, Cynomys ludovicianus, no hiverna o sigui que m'imagino que els anirem veient durant tot l'any.
Learn more about prairie dogs

Brunch

Ahir diumenge vam fer el nostre primer "brunch". El "brunch" és com una combinació entre esmorzar (breakfast) i dinar (lunch). D'aquí ve el seu nom. Se sol servir entre les 11 i les 3 de la tarda els dissabtes i diumenges, i alguns restaurants tenen alguns plats especials a la carta.
Després de mirar a la nostra Lonely Planet Colorado on podíem anar a fer un bon brunch a Boulder, vam escollir Lucile's i ens vam dirigir cap allà. Quan ens hi acostàvem, ja vam poder endevinar on era. Un munt de persones esperant a la porta, de mitjana una hora. De fet, dissabte a la nit ens va passar una cosa semblant. Volíem anar a fer una hamburguesa (per cert, encara no n'hem fet cap), i també hi havia cua d'aproximadament una hora a tots els bars del centre. Al primer bar que vam entrar ens hi vam asseure directament perquè hi havien dues o tres taules buides... i al cap d'un moment ve una cambrera i ens van dir "Esteu a la llista d'espera?" Evidentment, no, i vam marxar. Vaig dir que no hi havien aglomeracions en aquest país... doncs els bars-restaurants del centre de Boulder un  dissabte a la nit en són l'excepció.
Bé, després de l'èxit al Lucile's també,vam decidir que buscaríem un altre lloc per fer el brunch. I no vam tenir gaires problemes per trobar-lo.

Cua al Lucile's

Classic Eggs Benedict

NCAR

Primer dia a l'NCAR (The National Center for Atmospheric Research). Dia de presentacions i retrobaments. He acompanyat al Roger per conèixer les instal·lacions  i algunes de les persones que treballaran amb ell durant aquest temps. La veritat és que és un edifici ben enrabassat... els pisos són circulars, amb diferents escales i no saps mai quina has d'agafar. M'esperava un munt de científics amunt i avall, però, tot i les seves dimensions, era un lloc força tranquil, bastants despatxos buits, sense aglomeracions. Bé, aquesta és la sensació que et queda en general d'aquesta ciutat... vas a la uni, no hi ha gaire gent... vas al súper, el mateix.. l'NCAR no podia ser menys. Suposo que és conseqüència de l'estil de vida americà, tothom ben repartit en grans superfícies.

Entrada NCAR

Despatx del Roger

InSinkErator

Com no podia ser menys, aquí la tenim. A la majoria de llars dels Estats Units en tenen una. La InSinkErator! Fa un soroll infernal quan l'engegues. Està situada sota la pica i serveix per triturar restes de menjar que hi quedin. Però veient que no reciclen les restes orgàniques, em sembla que no estem parlant d'eliminar petites molles de pa, sinó de peles de plàtan senceres...

 

Aquí podeu veure de què és capaç:

CU

El primer dia sencer a Boulder vam visitar la University of Colorado. Un campus espectacular!!
Un munt de camps i gespa per tot arreu, instal·lacions de nivell, tot netíssim i cuidat, nois desplaçant-se en monopatí, cheerladers assajant, la banda de música... vaja, com estar en una peli.
On vam flipar més però, va ser quan vam anar al bar de la uni per veure si podíem dinar-hi. De fet, volíem esmorzar-hi, eren prop de les 11. Vam veure que tots els estudiants entraven amb una targeta. Vam preguntar que com funcionava i que si podíem menjar alguna cosa, que teníem molta gana, i la directora del restaurant va dir que érem els seus “guests” (convidats) i que ens faria un tour pels diferents restaurants i que després podíem quedar-nos a dinar, que començava a les 11h. Pots menjar i beure tot el que vulguis de diferents restaurants amb cuina de tot el món, però menjar de nivell: turc, asiàtic, italià,mexicà...molt bo! I lo increïble és el preu... si fas un pack de 50 àpats, et costa l'àpat uns 7$.

.

Marine Court Apartments

Casa nostra! Un pis, petit, petit...planta baixa i dóna al carrer, o sigui que si tens la finestra amb les cortines obertes, la gent de fora et veu. Però la veritat és que gaire gent no passa per aquí, això és supertranquil...amb esquirols sempre voltant per aquí.

Marine Court Apartments són pisos de la University of Colorado per a estudiants, professors o investigadors que venen aquí una temporada. El Roger treballa en un centre associat, l'NCAR, i per això vam poder optar a tenir-ne un. Ja estava moblat i a més ens han prestat utensilis per la casa, fet que ha fet més fàcil i ràpida la nostra instal·lació.

Welcome to Boulder!

Sí, ja som aquí! El passat 29 de setembre vam arribar a l’aeroport de Denver i després de passar els controls d’immigració i comprovar els nostres visats J1 i J2, ens van comprovar les nostres vuit maletes i es van quedar l’única secallona que portàvem.
Després de tot això, ens dirigim cap a buscar el Supershuttle, un taxi que porta a diferent gent, però que et deixa a la porta de casa. Allà ens esperaven la Mónica i el Sasha, uns amics de la feina del Roger que ens havien anat a buscar les claus del nostre pis quan l’oficina estava oberta i ens havien portat tot de coses pel pis. La secallona era per ells...