Tempesta de Nyu

Els tres, més l'arbre de Nadal, al sofà de casa.

Amb la tempesta de neu més forta de la temporada, ha arribat la Núria!
Ahir durant el dia vam poder recórrer la ciutat amb les bicis, però a la nit ja va començar a nevar, i avui al matí ja estava tot Boulder colgat de neu, amb temperatures màximes de 20ºF (-6ºC) i mínimes de -2 ºF (-19ºC). Quasi impossible treure el nostre cotxe o anar amb bicis, o sigui que hem fet una volta caminant fins a la biblioteca de Boulder, on hem estat buscant una mica d'informació pel viatge que farem aquest Nadal. El nostre objectiu principal és el Grand Canyon, tot i que d'anada i de tornada visitarem altres parcs i pobles que ens anirem trobant pel camí. El recorregut final dependrà del temps que faci. La nostra ruta es dirigeix cap al sud-sud-oest de Colorado, però estarem a llocs on a l'hivern hi neva i hi fa bastant fred. El que sí que tenim bastant clar, és que no acamparem gaire. A la zona, en aquesta època de l'any és bastant desaconsellable. Ho vam poder comprovar el passat Thanksgiving al Great Sand Dunes. Toca canviar la mentalitat i buscar alguns motels per dormir. La Núria també ens ho agrairà.

La Núria en bici pel Goose Creek, el primer dia

El dia següent: on és el cotxe?

La Núria i el llevaneus del nostre carrer

El bosc infinit

Nederland, Town Hall

El diumenge passat vam anar a caminar pels boscos de Nederland, un poble que es troba a 30 minuts en cotxe des de Boulder. És una zona molt concurreguda per la gent de Boulder, per fer excursions amb raquetes i cross-country ski, sense risc d'allaus, ja que els camins van sempre pel mig del bosc, en zones de pendents força suaus.
Després de fer una parada a l'oficina d'informació del poble, que estava al costat del Town Hall, vam tornar a agafar el cotxe per aproximar-nos a l'inici del Sourdough trail que penetrava el Roosevelt National Forest.
Aquí als Estats Units és tradició anar a buscar el teu arbre de Nadal al bosc. Hi ha molta gent que el compra ja talat també, però d'altres van al seu bosc o al bosc d'un amic, fan una espècie de ritual de donar gràcies a la mare natura al voltant de l'arbre escollit, el talen i se l'emporten a casa, lligat a dalt del cotxe. Però també vam veure gent emportant-se un arbre del Roosevelt National Park. Quan ho vam veure, vam pensar que era il·legal, però després a la pàgina del Parc vam llegir que pots aconseguir el teu permís per talar arbres de Nadal per 10$ l'arbre, fins a un màxim de 5 arbres per persona. La  veritat és que d'arbres, n'hi ha molts...

Abans d'endinsar-nos al bosc, al fons Niwot Mountain (11,471’)

Vam començar el Sourdough trail envoltats de coníferes i no ens van abandonar en tot el camí. El camí pujava, però lentament. Tota l'estona  vam caminar entre els 9000 i els 10000 ft, entre l'estatge montà (douglars-fir) i el subalpí (spruce i fir), sense arribar mai a la zona alpina, on ja els arbres despareixen. Mentre caminàvem, teníem el pensament que seguint direcció nord, com anàvem, podíem arribar a Canadà sense deixar mai el bosc de pins. A més a més, la sensació d'infinitesa l'agreujava el fet que les vistes des d'aquest camí són molt limitades, o sigui que tota l'estona teníem el mateix paisatge, bosc infinit.

Fora del camí la neu era més profunda

Enmig del bosc

REI garage sale

Avui hi ha hagut garage sale al REI (pronuciat ar i ai, que és la sigla de Recreational Equipment, Inc.). Podríem dir que el REI és el Decathlon americà, venen tota mena de productes de muntanya, ciclisme, viatges i outdoor, amb la seva pròpia marca blanca i tot. La principal diferència és que no es tracta d'una empresa "normal" com podria ser el Decathlon sinó que la seva estructura fundacional és de cooperativa. Si et fas membre de la cooperativa (per uns 20$) et tornen un xec anual amb aproximadament un 10% del que has gastat en productes que no estiguessin en oferta o de liquidació. La llàstima és que gairebé només valen la pena els productes rebaixats... altrament són força cars.

Una altra de les diferències amb el Decathlon, i segurament amb qualsevol altra botiga del món, és que tenen una política que anomenen "100% satisfaction guarantee". Si, per qualsevol raó, en qualsevol moment, no estàs satisfet amb algun producte que hi hagis comprat, encara que fos rebaixat o de liquidació, els tornes el producte i te'l canvien o et tornen els diners que en vas pagar. Sense més. Està bé saber que si algun producte se't trenca, o no serveix pel que havies pensat que serviria, doncs el pots tornar.

Com a conseqüència d'aquesta política de 100% satisfaction, als del REI se'ls acumulen productes que la gent els ha tornat o bé perquè eren defectuosos (amb tares d'origen) o bé perquè els compradors no acabaven d'estar convençuts de la compra (talles incorrectes, i un llaaaarg etcètera.). I els del REI de tant en tant organitzen garage sales on venen tots aquests productes retornats, a meitat de preu o més rebaixats encara. I també hi venen material que tenien per llogar (raquetes de neu, bastons, etc.) quan consideren que ja ha acabat la seva vida "llogable". Això sí, el que es ven en els garage sales no té cap mena de garantia ni es pot retornar.

La tenda de campanya i la cua matinera a la porta del REI

Doncs bé, avui hem anat a un garage sale al REI de Boulder. Obrien a les 9h, i en arribar hem vist una cua de 100m, de gent esperant per entrar. Alguns havien acampat i tot davant de la porta. Els articles del garage sale estan en una zona especial de la botiga i porten una etiqueta groga ben grossa on hi diu el preu original, el preu rebaixat, i la raó per la qual l'article va ser retornat. Les raons poden ser ben variades, i poden anar des de "talla massa gran" (i potser són unes botes que algú s'ha posat un dia i estan molt bé, en les quals t'estalvies 80 ó 100 dòlars) fins altres coses que ara veurem.

Secció calçat, si busques bé i aviat pots trobar coses interessants!

Només entrar, la secció de calçat i guants. Algunes sabates estan noves i poden ser una bona opció. Ara bé, es comencen a veure força articles mig destrossats (la raó per tornar-los podria ser, per exemple, que no són prou resistents...), o sigui que cal destriar bé.

La següent parada és la secció de material de muntanya: sacs de dormir, tendes, pals, ulleres, fogonets, aïllants, motxilles, raquetes, esquís, i una colla de coses més. Dels aïllants, la majoria són inflables i estan rebentats, punxats. Ja es comencen a veure les galtes que té la penya que retorna certes coses. Ara bé, aquí sota us deixem algunes perles.

El millor és la primera norma: "Play Nice"

 

El caos de la secció de material de muntanya

Això era d'una jaqueta: "Worn a year. Not waterproof"

Sac de dormir:"used for three years. Just not warm enough". Per flipar...

Un dels millors objectes retornats... sense comentaris... ah, originalment tota l'olla era de color platejat, és alumini...

 I finalment el nostre preferit, el campió. Realment una d'aquelles persones d'efectes retardats, que s'adona de les coses una mica lentament...

Sac de dormir: "Bought in 2000. Doesn't really like the design, and just not warm enough"

Realment pots adonar-te després d'onze anys, que no t'agrada, no és prou calent, i el vols tornar? Com ens van confessar els treballadors del REI, la majoria de gent menteix quan retorna productes com aquests que us hem mostrat. No cal dir que totes aquestes coses estaven molt fetes servir, si no destrossades. Però aparentment si tens prou penques, et podries comprar un bon sac de plomes l'any 2000, fer-lo servir durant 11 anys, et retornen la pasta, en compres un altre, i així anar fent, fins que ja no vols més sacs, i et retornen la pasta del darrer que has comprat. Sacs de dormir (o el que sigui) gratis per tota la vida (bé, pagant 20 dòlars un cop a la vida per ser membre del REI).

Per sort seva, la majoria de gent no abusa del REI d'aquesta manera. Evidentment, un negoci així a casa nostra seria impensable. Duraria menys d'un parell d'anys...

Juan & Carolina's Farewell Party

Gent que arriba i que que se'n va. Així és la realitat en una ciutat universitària com Boulder.

Juan (el més alt) i Carolina, a la seva esquerra amb alguns amics

Els dos argentins que ens van vendre el cotxe tornen a casa la setmana que ve, després de 7 anys vivint a Boulder. El Juan ha fet un postdoc i la Carolina ha acabat el seu PhD (doctorat). Al Juan li han donat una plaça en un centre d'investigació de Bariloche, d'on són originaris els dos, o sigui que no se'n van amb les mans buides.
La festa de comiat va ser ahir dissabte, a les 6 de la tarda, a casa de la Monica i el Sasha i va venir molta gent de diferents àmbits, com és habitual aquí, moltes vegades amb la finalitat d'ampliar la teva xarxa de contactes. Després de menjar i fer els tradicionals "toasts" (brindis), molts vam baixar al pis de baix (la casa és gran, té 5 pisos), a fer uns futbolins i uns billars.

Jugant al futbolín (foosball, li diuen aquí)

El petit sàhara de Colorado

Arribant al parc

Aprofitant que dijous passat era Thanksgiving i el Roger feia pont, vam decidir anar a descobrir un dels parcs nacionals que hi ha al sud de Colorado, el Great Sand Dunes National Park.
Després de cinc hores en cotxe, les últimes de les quals, per carreteres que recorren esplanades interminables, a la tarda vam arribar a l'entrada del parc. Feia un dia bastant calorós per l'època de l'any i vam poder gaudir de la caiguda del sol entre les dunes.

Bústies americanes amb el parc de fons

Tot seguit vam dirigir-nos al Zapata Falls Campground. Una zona d'acampada a 8 milles del parc, on s'hi arriba per una pista en bastant bon estat. Un cop allà vam plantar la tenda, vam sopar, vam guardar l'olla i el menjar en un receptacle especial perquè els ossos no la puguin obrir, i a dormir ben d'hora, que feia bastant fred. I com que el clima de Colorado pot canviar molt en qüestió d'hores, el dia següent ens vam llevar així:

Cèrvols al parking del visitor's center

El nostre cotxe no és 4x4, però poquet a poquet i com que la neu era just acabada de caure, vam poder baixar la pista i arribar a la carretera que ens portaria cap al visitor's center del parc. Cap a mig matí, va parar de nevar i vam poder gaudir de la neu sobre les dunes i les muntanyes que les envolten, les Sangre de Cristo Mountains, d'aproximadament 4000m d'alçada.

Explicació de la formació de les dunes

Dunes nevades. Darrera, les Sangre de Cristo Mountains.

High Dune, el sostre de dunes a 8690 ft (aprox 2648m)

Pujant dunes quan encara quedava neu

Baixant dunes

Aquella nit la vam passar al campground de dintre el parc, perquè no sabíem com estaria la pista per pujar al Zapata Falls. Una altra nit llarga, molt de fred! De fet, acampant, només hi havia una altra tenda. La resta de gent al campground, uns quatre o cinc més, portaven autocaravanes, una d'elles gran com un autobús.

Al dia següent vam recórrer el sector de les Sangre de Cristo Mountains, on vam tenir l'oportunitat de veure gran quantitat de petjades d'animals, gràcies a la neu que el dia abans havia caigut.

Creiem que són petjades de mountain lion (puma)

 

Típica parcel·la, amb lloc per fer foc, taula i receptacle pel menjar.

Ja a la tarda, vam decidir anar a dormir al Zapata Falls Campground i provar sort amb la pista. No hi havia gens de neu al principi de la pista, però quan ja arribàvem, es va complicar una mica. Res que les nostres four-season wheels no poguessin solucionar, ja que la poca neu que quedava seguia pols, com el primer dia. Aquella nit, ningú més dormiria amb nosaltres al campground. Algunes de les vistes des de Zapata Falls:

Zapata Falls campground amb el Great Sand Dunes NP de fons

Green Mountain via Gregory Canyon

El diumenge passat vam decidir d'anar a reconèixer el terreny, les muntanyes de Boulder.

Camí de pujada, envoltats de pins

Vam agafar el cotxe i en cinc minuts ens vam plantar al lloc on començava la ruta. Una de les coses bones de viure aquí, tenir les muntanyes tan a prop!
El camí pujava pel Gregory Canyon, fins a trobar la carena de la Green Mountain, que et porta fins al seu cim (8100 feet=2468m). Durant tot el camí, envoltats de bosc de coníferes, tan característic d'aquesta zona.
La ruta d'anada i tornada són 6 milles (uns 10km), amb 2344 feet (aprox.700m) de desnivell i  trigues unes 4 hores a completar-la. Des del cim, vam poder contemplar a l'est, l'altiplà de Colorado amb la ciutat de Boulder en primer terme, i el Rocky Mountain National Park al nord, amb els seus pics nevats, alguns de més de 14.000 peus.

Des del cim, pots veure les muntanyes del Rocky Mountain NP

Beef jerky, carn seca, l'snack de muntanya al USA

De baixada, amb la ciutat de Boulder al fons

Happy Thanksgiving

Dijous vinent és Thanksgiving (Dia d'Acció de Gràcies), però nosaltres ja ho hem celebrat.

Sewall Hall, lloc on s'ha celebrat el sopar

Entre les diferents activitats que organitza el Family Housing de la University of Colorado, una és convidar a un sopar de Thanksgiving a tota la gent que viu als apartaments de la uni. I com que la setmana que ve és el Fall Break de la CU (fan tota la setmana festa), i molts estudiants és possible que siguin fora per Thanksgiving, doncs ho hem celebrat una setmana abans.

Plats de Thanksgiving

Una mica d'història...La majoria de nord-americans creuen que el primer àpat de Thanksgiving va ser el 1621. Al 1620, un grup de peregrins d'Anglaterra, buscant Virginia  van acabar a Plymouth, Massachussetts. Després de passar moltes dificultats, van sobreviure amb l'ajuda d'un grup d'americans nadius, els Wampanoag. Van celebrar la sort que van tenir amb un festival de la collita durant tres dies seguits amb els Wampanoag. El president Franklin D. Roosevelt va situar la data per Thanksgiving el 4t dijous de novembre. Aquest dia se'l passen menjant gall d'indi, puré de patates, pastís de carbassa, i molts altres plats. És un dia de menjar molt, mirar futbol americà i passar el temps amb la família.

Gall d'indi, salsa gravy, melmelada de nabius

El que tallava el gall d'indi

                  

El nostre primer àpat de Thanksgiving

Snow-packed and icy

Avui hem anat a fer la nostra primera excursió amb el cotxe per Colorado. Volíem anar a conèixer el Rocky Mountain National Park, que està cap al nord a una hora de trajecte aproximadament. La idea era anar-hi ahir, però hi havia una alerta per fort vent a Colorado. Avui el vent no era tan fort i hem agafat el cotxe cap allà, però un cop hi hem arribat, nevava.

Entrada del Rocky Mountain NP

Preguntant a la ranger que hi havia a l'entrada sobre les condicions de la carretera, ens ha dit de forma força desagradable: "snow-packed and icy". Vaja, neu i gel a la carretera.
Veient la situació hem decidit ajornar la nostra visita al parc i hem anat a voltar per Estes Park, el poble que hi ha just a l'entrada del parc.

Arribant a Estes Park

Estes Park fa pinta de poble molt turístic, suposo que a l'estiu hi va molta gent. Hi ha tot de botigues de bajanades diverses (minerals i fòssils, souvenirs, fotos antigues imitant les del Far West, decoracions nadalenques), i bars-hamburgueseria, restaurants mexicans i gelateries. També hem vist botigues molt pintoresques de llaminadures, on feien tot de coses dolces i crispetes amb gustos diversos.

Botigues diverses d'Estes Park

Ja tenim cotxe!

Ara que ja tenim cotxe, ja podem sentir-nos més integrats al país. Poca gent deu haver-hi aquí sense cotxe...
Un amics argentins que porten set anys vivint a Boulder, se'n tornen cap a casa al desembre i hem tingut l'oportunitat de comprar-los el seu. És un Ford Taurus de tercera mà, amb bastantes milles, però esperem que ens duri com a mínim dos anys, per fer unes quantes voltes per aquí...
Ens el va registrar una dona vestida de pirata el dia de Halloween, i ella mateixa ens va donar les noves matrícules.

Canviant les matrícules velles per les noves

Ara ens hem d'acostumar a conduir un cotxe automàtic, i les normes de circulació són un xic diferents aquí. Per exemple, pots passar un semàfor en vermell per girar a la dreta, si no ve cap cotxe i no creua ningú. Bastant lògic, de fet. O quan arribes a un encreuament amb stops, passa el primer que hi arriba, no el que té la dreta lliure, com passa a casa nostra.
Un dia d'aquests ens posarem a estudiar una mica per treure'ns el carnet de conduir americà. El nostre només és vàlid per tres mesos i a més, l'assegurança del cotxe et surt més cara si no el tens.  Diuen que no és gaire difícil l'examen escrit, però. La part pràctica ve després, i has de portar tu el cotxe.

El Roger conduint el cotxe

Trick or treat

Ahir 31 d'octubre va ser la nit de Halloween. Els encanta aquesta festa! I ja porten uns quants dies celebrant-la. Com a mínim des del dijous passat a la nit, que vam veure estudiants universitaris disfressats pel carrer, a prop de les seves germandats alpha gamma omega. 

Ball de zombies (Boulder Mall Crawl)

Dissabte a la nit vam anar a fer una volta pel Boulder Mall Crawl, un esdeveniment que està prohibit a la ciutat. És una trobada anual de zombies al Pearl Street Mall (al centre de Boulder).Es veu que en passades edicions, hi havien hagut bastants aldarulls i per això hi havia molts policies. De fet, sobretot estaven allà per prevenir la Naked Pumpkin Run. És tot un seguit de gent despullada amb una carbassa al cap corrent. Ara hi ha molt secretisme amb el lloc i l'hora d'aquesta trobada, ja que si la policia els troba, els detenen i queden fitxats com a sex offenders (acusats de delicte sexual). 

Però el que en realitat vam veure nosaltres, van ser uns quants zombies ballant i molta altra gent amb disfresses de tot tipus pel carrer. Tot bastant tranquil. Alguns es montaven les seves perfomances sols. Per exemple, n'hi havia una que anava disfressada de torreta i espantava als que passaven pel seu costat. 

Gent als pubs

Noia disfressada de torreta

I ahir, el dia de Halloween pròpiament dit, és més la festa pels nens, els trick-or-treaters. La tradició és que els nens vagin de porta a porta cridant "Trick or treat?". Que vol dir bàsicament que si els dones dolços no et faran res a casa teva. Vam poder-los veure en acció a la tarda, a la Munchkin Masquerade al centre comercial de Boulder, on totes les botigues oferien caramels pels nens.

                                                                                     

Munchkin Masquerade

 Venedora donant dolços als trick-or-treaters