Yellowstone (II): geysers i hot springs

Entrant al parc

Yellowstone National Park es va crear el 1872, sent el primer National Park del món. Li deu el seu nom al riu que el travessa, que li van posar pel color groc que té la roca a la zona del Grand Canyon of the Yellowstone. És un parc força gran, la seva extensió és de 3,468.4 square miles, localitzat majoritàriament a l'estat de Wyoming, i una petita part a Montana i Idaho. En tota aquesta extensió, trobes llacs, canyons, rius i muntanyes. I entremig de tot això, per tot arreu, un munt d'evidències de la gran activitat geotermal de la zona. L'explicació d'aquesta activitat geotermal és que el parc es troba situat sobre la Yellowstone Caldera, el sistema volcànic més gran d'Amèrica del Nord.
Gràcies a això, pots estar caminant pel mig d'un espès bosc de pins, i de sobte et trobes, una zona devastada, amb tots els arbres cremats per alguna explosió, i tot de geysers i hot springs pel teu voltant.

Devastació a Norris Geyser Basin

 

Un bisó respirant aires de sulfur prop del Yellowstone River

La zona més turística de Yellowstone es diu Old Faithful, al sud-oest del parc, i és on es troben els hot springs més grans i alguns dels geysers més espectaculars. A molts d'aquests llocs hi pots arribar en cotxe i fent un recorregut caminant per passarel·les de fusta que passen per sobre les zones geotermals.

Hot springs. Lower Geyser Basin

Great Fountain Geyser

Fangs calents

Petit geyser. Lower Geyser Basin

Aigües calentes desembocant al Firehole River

Vapors sulfurosos

Upper Geyser Basin

Una altra zona amb força evidència geotermal, amb bastants turistes també, es troba al límit nord del parc, a Mammoth Hot Springs, on es pot veure la formació de terraces termals.

Mammoth Hot Springs

Mammoth Hot Springs Terraces

Hi veieu l'ocell?

Però hi ha altres àrees més remotes, que només hi pots arribar caminant una bona estona, i en aquests llocs no t'hi trobes gairebé ningú.

Shoshone Geyser Basin

Shoshone Geyser Basin

Lone Star Geyser

I si vols fer una banyada en aquestes aigües termals? Doncs no pots...l'aigua està massa calenta en la majoria d'elles i també és una forma de preservar aquestes zones molt milllor davant l'afluència de gent. El que sí que permeten, en alguns llocs, és banyar-te on les aigües calentes desemboquen al riu.

Madison River, prop del Madison campground

Yellowstone (I): fauna

Hi ha dos aspectes que no et deixen indiferent quan visitesYellowstone National Park. Un són les evidències de la seva activitat geotermal, i l'altre la fauna que t'hi pots trobar. Començarem per la fauna.
Evidentment, si penses en Yellowstone, et ve al cap el famós "oso Yogui". Quan arribes al parc, per tot arreu et trobes cartells anunciant que estàs en "bear country" (país dels óssos). A tot arreu has de seguir unes precaucions per la teva seguretat i la dels óssos. Quan dorms en els campgrounds del parc, normalment guardant tot el menjar a dintre el cotxe i no deixant res de menjar dins la tenda, ni menjar desatès sobre la taula, són mesures suficients per no atraure els óssos. Però si camines una mica i dorms fora dels campgrounds habituals, en el que ells anomenen la "Backcountry", les mesures que s'han de seguir són més complicades. 

Llançant el cordino per penjar les motxilles

En aquests "backcountry campsites", et trobes normalment una zona designada per la tenda i a 100 yardes (a uns 100m), la zona on has de cuinar i on has de guardar tot el que pugui fer olor. Coses que poden atraure els óssos, a part de menjar poden ser: la crema solar, la pasta de dents, repel·lent d'insectes, etc. També has de portar una muda per dormir que sigui diferent que la que has fet servir per cuinar. On deixes totes aquestes coses? Doncs el campsite disposa de uns pals elevats a uns 5-6m d'alçada (el mínim perquè els óssos no hi puguin arribar pujant pel tronc), on tu amb una corda hi has de penjar tot el que fa olor. No és feina fàcil, has de portar una corda de mínim 10m i lligar-ho costa lo seu, si no vas sobrat de metres. En el nostre cas, érem atacats indiscriminadament per milers de mosquits en tot el procés de penjar les motxilles, fet que va complicar força la tasca.

El Roger amb el "bear spray" penjat al cinturó

A més a més, quan vas caminant pel mig del bosc, et recomanen que portis un "bear spray", un esprai irritant pels ulls i les mucoses per repel·lir un atac d´ós. Que quan el vam anar a comprar, el de la botiga ens va dir: "El millor que et puc vendre pels óssos és una pistola". Però el millor que pots fer per evitar l'atac d'un ós és que ell no et trobi per sorpresa. La idea és caminar amb grups grans o anar fent soroll  d'algun tipus mentre camines perquè els óssos et sentin de lluny i ja estiguin previnguts quan tu arribis.
Una altre aspecte referent als óssos, són les dues espècies que et pots trobar al parc; l'ós negre (Ursus americanus) i l'ós grizzly (Ursus arctos horribilis).
D'ós negre n'hi ha a Colorado també, però el grizzly té una distribució més septentrional i en trobes a Yellowstone o sinó ja més al nord de Wyoming i al Canadà. El grizzly és més gros i té fama de ser agressiu. El color no indica directament quina espècie és però per regla general, l'ós negre té un color marró fosc, quasi negre, i el grizzly és d'un color canyella, amb metxes més clares.
En total, durant la nostra estada a Yellowstone vam veure un ós grizzly, un ós indeterminat i una óssa negra amb dos cadells. A Grand Teton, un altre parc nacional que està al sud de Yellowstone, vam poder veure una altra óssa negra amb dos cadells. Alguns d'aquests óssos ens els vam trobar en els camins menjant baies, i d'altres al costat de la carretera, juntament amb molta altra gent que havia parat el cotxe, formant caravana.

Ós grizzly, amb la seva gepa característica

Óssa negra...

...i els seus dos cadells

Pel que fa a altres mamífers grans, vam veure molts bisons americans, tot el parc n'està ple, a vegades te'ls trobes passant en ramat pel mig de la carretera.

Bisó americà (Bison bison)

Ramats de bisons provocant retencions a la carretera

I de la família dels cèrvids en vam veure tres espècies diferents. De més petit a més gran: mule deer (Odocoileus hemionus), elk (Cervus canadensis) i moose (Alces alces). Aquests últims, els moose, els vam poder veure per primera vegada.

Moose

 

 

 

 

Nit de beisbol i Longs Peak

El passat dissabte 30 de juny vam passar una nit intensa amb el Gerard, que ja havia acabat el workshop que havia estat fent a Boulder la setmana anterior.
A la tarda-vespre vam anar els tres a Denver a veure un partit de beisbol dels Rockies vs San Diego Padres. Segons la nostra opinió, no massa interessant a nivell esportiu, poca activitat, molt lent tot. El partit dura unes 3 hores, però de fet, juguen com tres dies seguits amb el mateix contrari. Potser per això, la gent el partit no se'l mirava molt, era més un acte social o familiar, on tothom xerrava, menjava i bebia.

El "pitcher" llançant la bola

Gent comprant menjar i beguda

Des de l'estadi, amb els gratacels de Denver de fons

Quedava poc per la fi del partit

Després del partit, ens en vam anar a casa. Vam sopar i vam anar a dormir directes, que a la 1.45 de la matinada sonaria el despertador...Ens vam llevar a aquella hora com vam poder, i cap als volts de les 3 vam arribar al parking on deixaríem el cotxe per pujar el Longs Peak, un dels fourteeners de Colorado. El que tenim més a prop de casa de fet, només a una hora en cotxe, i l'únic fourteener que es troba dins dels límits d'un parc nacional (el Rocky Mountain National Park).
L'ascensió van ser unes 10 hores anada i tornada, i ens vam trobar molta altra gent que també el pujava. Se surt d'hora al matí per evitar les tempestes elèctriques de la tarda, tan habituals a les Rocky Mountains. Com que no hi havia gens de neu, no va tenir gaire dificultat, només unes grimpades al tram final que no van necessitar la corda que vam carregar. El Roger va deixar la part final de l'ascensió per mal d'alçada.

A punt per començar!

De pujada, fent-se de dia

Paret est del Longs Peak. La ruta normal va per darrera, passant pel Keyhole

A punt d'arribar al Keyhole

Tram final abans del cim

Cim del Longs Peak 14,259 ft =4,346 m.

Ja un cop a baix, vam fer unes 5 hores de cotxe fins a Aspen, on ens esperaven un professor de Harvard amb la seva filla, en una casa molt especial...

Whitewater Rafting

El diumenge 17 de juny, aprofitant el regal que ens van fer el grup d'amics de Manresa abans de marxar als USA, vam decidir fer ràfting a Colorado!
Hi ha moltes empreses de ràfting a Colorado que estan repartides per diferents rius que baixen de les Rocky Mountains. Durant un juny "normal", ara estarien en el millor moment de la temporada per fer ràfting, amb els rius plens de tota l'aigua del desgel. Però aquest any, amb les poques nevades que hi han hagut, hi ha poca aigua als rius i algunes empreses de ràfting ja han hagut de tancar.

El grup de ràfting a punt per començar.
D'esquerra a dreta: Mònica, Mireia, Raquel, Roger i Aurelien.

Nosaltres vam baixar fent whitewater ràfting (ràfting d'aigües braves) del Clear Creek, a una hora de cotxe des de Boulder, a la població de Dumont, al mig de les Rockies. Un grup de companys del Roger a l'NCAR, van unir-se a fer l'activitat amb nosaltres. El descens tenia una gradació entre III i IV, sent V el màxim de dificultat. Però com que hi havia poca aigua, algunes barques a vegades es quedaven encallades a les roques. No va ser el nostre cas, per sort, però vam haver de fer un ús actiu dels rems en tot moment, seguint les instruccions del monitor.

El grup de ràfting en plena acció. Quines cares! El Roger a punt de caure... però al final res.