diumenge, 4 de novembre del 2012

Halloween 2012

Aquest és el nostre segon Halloween aquí, però el primer que ens hem disfressat!
De manera improvisada, amb un grup de catalans que viuen a Boulder, vam decidir fer-nos una disfressa de metges zombies. La majoria de nosaltres, feia anys que no ens disfressàvem. Però l'experiència va ser positiva. Vam riure molt, aquesta era la intenció.

Després de mirar al "google" com fer una disfressa de metge amb una bossa d'escombraries, vam començar a tallar i dibuixar.

A casa, fabricant la disfressa




I després, ens vam vestir, maquillar i cap al carrer!
El dissabte abans de la setmana de Halloween a la nit, és tradició passejar pel Pearl St (el downtown) amb la teva disfressa. Normalment et trobes molta gent fent el mateix, però aquest any, en comparació amb el passat, no tanta. Tot i així, encara vam trobar alguna persona, amb alguna disfressa curiosa...

Nosaltres i un clic de playmobil
Aquell dia al Pearl St, sempre hi ha un grup de ballarins zombies que ballen thriller de Michael Jackson i la gent s'hi uneix de forma espontània. Ja posats, amb tot el que havíem fet, ja no venia d'aquí.. i vam intentar seguir la coreografia.
La gent es feia fotos amb nosaltres... finalment la disfressa no va quedar tan malament doncs!

El grup de metges (o nurses) zombies al Pearl St

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Run, Ralphie, run

Totes les universitats dels Estats Units tenen un nickname o sobrenom que dóna nom i identifica els equips esportius (bàsquet, futbol americà, etc.) de la universitat i, per extensió, identifica la universitat mateixa. De sobrenoms n'hi ha de tot tipus. Des dels Pilots de la University of Portland, als Vikings de la Portland State University, o els Syracuse Orange, passant pels Saints del Emmanuel College de Boston. Cadascun d'aquests equips acostuma a tenir una mascota que anima a la gent durant els partits i que esdevé un símbol per a la gent de cada universitat. En el cas de les que acabo d'enumerar, les mascotes són en Wally Pilot, en Victor E. Viking, l'Otto the Orange (deu ser parent del Naranjito), i en Halo.
Centenars d'altres universitats tenen com a sobrenom algun tipus d'animal, fins al punt que sembla ser que el sobrenoms més comuns són Eagles i Tigers. Per exemple, trobem els CU Irvine Anteaters (sí, sí, óssos formiguers, amb la seva mascota en Peter the Anteater), els Missouri Tigers (amb en Truman the Tiger) els Houston Cougars (amb la Shasta), els Arizona Wildcats (amb en Wilbur i la Wilma), etc.

Wally the Pilot
Otto the Orange, dels Syracuse Orange

Com haureu pogut apreciar als links, la majoria de vegades la mascota que apareix per animar durant els partits dels equips és una persona disfressada. Hi ha algunes universitats, però, que tenen un animal de veritat, viu, com a mascota. Alguns exemples són els Yale Bulldogs (amb el Handsome Dan, que fou la primera mascota viva d'una universitat als EEUU), els Trojans de la University of South California (amb la mascota Traveler, ull que és el cavall i no el genet!), els Colorado State Rams (amb el CAM the Ram), els Army Black Knights de la famosa Acadèmia Militar de West Point (amb les mules com a mascotes: Raider, Ranger II i General Scott), els Texas Longhorns (amb en Bevo), o els Louisiana State University Fighting Tigers (amb el Mike the Tiger).

Bevo, mascota dels Texas Longhorns
CAM the Ram, de la Colorado State University

Doncs bé, la University of Colorado at Boulder és d'aquest darrer grup. Els equips de la universitat són coneguts com a Buffaloes (Buffs per abreujar), i la mascota és un búfal viu que es diu Ralphie. A la seva pàgina podreu veure que hi ha hagut diferents animals al llarg dels anys: Ralphie I, Ralphie II, etc. Ara hi ha en actiu el Ralphie IV i el V, que suposo que es deuen anar alternant. De fet, potser els hauríem d'anomenar la Ralphie, perquè són femelles i no mascles. La raó és que les femelles són més petites i per tant més manejables que els mascles.
En Ralphie amb els Flatirons de fons, deuen ser els dos principals símbols de Boulder

I han de ser manejables perquè la missió principal d'en Ralphie és sortir a fer una volta al camp al principi i a la mitja part dels partits de futbol americà que juguen els Buffs al seu estadi de Boulder, el Folsom Field. Fins i tot alguns equips d'altres contrades conviden al Ralphie perquè corri també als seus estadis quan hi juguen els Buffs. Quan surt en Ralphie, va acompanyat d'uns cuidadors que el porten lligat amb unes cordes, per guiar-lo i vigilar per on passa, com qui passeja el gos. El que passa és que moltes vegades aquests cuidadors acaben de morros per terra; no és el mateix passejar un gos que un bisó de centenars de quilos corrent per un camp de gespa. Al darrere del Ralphie, surt un paio amb una bandera gegant dels Buffs, i tot l'equip de futbol corrent.

 
En Chip, versió disfressa del Ralphie

Si us fixeu en el principi del vídeo, veureu algú disfressat de búfal sobre la gespa. Aquests de la CU tenen un búfal de disfressa, a part d'en Ralphie, per fer de mascota. S'anomena Chip i és el que anima a la gent durant el partit, i també el que anima la gent en els altres esports com el bàsquet. Sincerament, no m'imagino en Ralphie trotant dins d'un pavelló.

Fent una mica de cerca per internet, es troben mascotes d'allò més estranyes.
Com a exemples, el Sammy the Banana Slug (University of California-Santa Cruz). Un banana slug és un mol·lusc que es troba a les costes de Califòrnia. Unes de les mascotes més estranyes són els Fighting Pickles, de la North Carolina School of the Arts. Sí, sí, pickles són cogombres en vinagre... tot un honor estudiar a la universitat que té per mascotes uns cogombres en vinagre...
En aquests links podeu veure les macotes més estranyes: 1, 2, 3, 4.

dijous, 30 d’agost del 2012

Una setmana per Colorado

Qui s'ho havia de pensar que 9 persones des de Catalunya es posarien d'acord i farien un viatge de quasi un mes pels USA. Doncs així ha sigut, i l'última etapa del seu viatge va ser Boulder! 

Amb una meitat del grup, només vam tenir temps de compartir unes hores genials fent unes cerveses, abans que agafessin l'avió de tornada a casa...

Brindis al Mountain Sun (Boulder)
 ...però amb l'altra meitat, vam poder compartir molts més moments per Boulder i les Rocky Mountains.

Moraine Campground del Rocky Mountain NP,  fent uns marshmallows...
...i després unes hamburgueses!

Caminant pel Rocky Mountain NP, prop del Lawn Lake
Primera experiència en roca a Boulder!




Rapel·lant pel Boulder Canyon, era tard i tronava


Menjant burritos al Chipotle    





Pujant un fourteener de Colorado!




Preparant les brases, al Collegiate Peaks campground



Cim del Mount Yale ( 14,200 ft (4,328 m))




Baixant del Mt Yale, un dels Collegiate Peaks.














Finalment, tots van deixar Colorado per arribar a temps d'anar de Festa Major!
I nosaltres hem tornat a la nostra rutina americana.

dissabte, 18 d’agost del 2012

Tot travessant el Heartland

Certes parts dels Estats Units ofereixen ben poques recompenses per als ulls avorrits dels conductors. De tant en tant, però, apareixen en l'horitzó algunes mostres entretingudes de la dualitat existent en aquest país. Com a exemple, aquestes fotografies preses durant una llaaaaarga jornada de conducció a través del Heartland...

Cartell informatiu per a conductors descreguts

La posició dels veïns va quedant clara

S'albira el conflicte...

Ves per on, força coincident amb l'opinió imprimida als bitllets de dòlar

Ui, aquest no estava anunciat abans!

Voilà, el conflicte està servit..
Com deu ser una "reunió de veïns" d'aquest indret? Sembla que el propietari del negoci deu ser com el llogarret gal de l'Astèrix enmig de la Gàl·lia ocupada pels romans... i com diria l'Obèlix, són bojos aquests romans!


dilluns, 6 d’agost del 2012

De visites

Finalment ja està tot el grup d'amics a Colorado, fent carretera cap a Wyoming, per arribar demà al parc de Yellowstone.
Concert country al downtown de Denver
Ha estat un procés gradual d'arribades. Dissabte a la nit, el Xavi. Diumenge al matí, l'Albert. Diumenge a la nit, el Dídac i la Sandra. I finalment, dilluns al matí la Carol, la Cristina R, la Cristina B, la Xus i el Martí. Nou en total!

Així doncs, el diumenge al matí, el Xavi i jo vam agafar un bus cap la capital, Denver, on vam quedar amb l'Albert, que ja tenia el cotxe de lloguer, i que arribaria el centre d'alguna manera, amb el seu GPS.
Aquell dia feien a la ciutat un concert de country i barbacoa al carrer. Vam menjar-nos unes "St Louis-style ribs"(costelles de porc a la brasa amb salsa barbacoa), i després, el Xavi va  ballar "swing" amb una noia del concert, que curiosament viatjarà a Barcelona per ballar "swing" al setembre, i que tenien coneguts comuns! El món és un mocador...
El Xavi no perd l'ocasió de ballar swing amb música country
Així doncs, la idea era estar fent voltes pel centre, fins que fos l'hora d'anar a buscar el Dídac i la Sandra a l'aeroport. Quan vam saber que el seu vol venia amb una mica de retard, vam seguir baixant i pujant pels carrers del centre, buscant les fonts, que el clima de Colorado ja se sap que és molt sec, i finalment anant a sopar a la millor pizzeria de Denver, segons la guia del Xavi.

Yummy!
I l'endemà al matí, alguns amb evidents signes de jet lag, després de passar la primera nit als USA, volta per la University of Colorado i el Pearl Street Mall de Boulder.

Botiga de merchandising de la University of Colorado
Pearl Street
Esperant la resta del grup









I finalment, la resta del grup arriba amb el segon cotxe de lloguer. Ja hi som tots!

Foto de grup
Quedava el temps just, abans que comencessin a fer carretera, per fer un dinar de "fajitas" i pizza a la gespa de fora l'apartament.

Dinant
Uns quants caient a la temptació de les esterilles...
Ja estem esperant la seva tornada a Boulder a finals de mes, després de la seva ruta pels parcs nacionals.

dissabte, 28 de juliol del 2012

Yellowstone (II): geysers i hot springs

Entrant al parc
Yellowstone National Park es va crear el 1872, sent el primer National Park del món. Li deu el seu nom al riu que el travessa, que li van posar pel color groc que té la roca a la zona del Grand Canyon of the Yellowstone. És un parc força gran, la seva extensió és de 3,468.4 square miles, localitzat majoritàriament a l'estat de Wyoming, i una petita part a Montana i Idaho. En tota aquesta extensió, trobes llacs, canyons, rius i muntanyes. I entremig de tot això, per tot arreu, un munt d'evidències de la gran activitat geotermal de la zona. L'explicació d'aquesta activitat geotermal és que el parc es troba situat sobre la Yellowstone Caldera, el sistema volcànic més gran d'Amèrica del Nord.
Gràcies a això, pots estar caminant pel mig d'un espès bosc de pins, i de sobte et trobes, una zona devastada, amb tots els arbres cremats per alguna explosió, i tot de geysers i hot springs pel teu voltant.

Devastació a Norris Geyser Basin
 
Un bisó respirant aires de sulfur prop del Yellowstone River
La zona més turística de Yellowstone es diu Old Faithful, al sud-oest del parc, i és on es troben els hot springs més grans i alguns dels geysers més espectaculars. A molts d'aquests llocs hi pots arribar en cotxe i fent un recorregut caminant per passarel·les de fusta que passen per sobre les zones geotermals.

Hot springs. Lower Geyser Basin
Great Fountain Geyser
Fangs calents

Petit geyser. Lower Geyser Basin

Aigües calentes desembocant al Firehole River

Vapors sulfurosos

Upper Geyser Basin
Una altra zona amb força evidència geotermal, amb bastants turistes també, es troba al límit nord del parc, a Mammoth Hot Springs, on es pot veure la formació de terraces termals.

Mammoth Hot Springs

Mammoth Hot Springs Terraces
Hi veieu l'ocell?

Però hi ha altres àrees més remotes, que només hi pots arribar caminant una bona estona, i en aquests llocs no t'hi trobes gairebé ningú.

Shoshone Geyser Basin
Shoshone Geyser Basin


Lone Star Geyser

I si vols fer una banyada en aquestes aigües termals? Doncs no pots...l'aigua està massa calenta en la majoria d'elles i també és una forma de preservar aquestes zones molt milllor davant l'afluència de gent. El que sí que permeten, en alguns llocs, és banyar-te on les aigües calentes desemboquen al riu.

Madison River, prop del Madison campground