dijous, 22 de desembre del 2011

Tempesta de Nyu

Els tres, més l'arbre de Nadal, al sofà de casa.
Amb la tempesta de neu més forta de la temporada, ha arribat la Núria!
Ahir durant el dia vam poder recórrer la ciutat amb les bicis, però a la nit ja va començar a nevar, i avui al matí ja estava tot Boulder colgat de neu, amb temperatures màximes de 20ºF (-6ºC) i mínimes de -2 ºF (-19ºC). Quasi impossible treure el nostre cotxe o anar amb bicis, o sigui que hem fet una volta caminant fins a la biblioteca de Boulder, on hem estat buscant una mica d'informació pel viatge que farem aquest Nadal. El nostre objectiu principal és el Grand Canyon, tot i que d'anada i de tornada visitarem altres parcs i pobles que ens anirem trobant pel camí. El recorregut final dependrà del temps que faci. La nostra ruta es dirigeix cap al sud-sud-oest de Colorado, però estarem a llocs on a l'hivern hi neva i hi fa bastant fred. El que sí que tenim bastant clar, és que no acamparem gaire. A la zona, en aquesta època de l'any és bastant desaconsellable. Ho vam poder comprovar el passat Thanksgiving al Great Sand Dunes. Toca canviar la mentalitat i buscar alguns motels per dormir. La Núria també ens ho agrairà.

La Núria en bici pel Goose Creek, el primer dia

El dia següent: on és el cotxe?

La Núria i el llevaneus del nostre carrer

dijous, 15 de desembre del 2011

El bosc infinit

Nederland, Town Hall
El diumenge passat vam anar a caminar pels boscos de Nederland, un poble que es troba a 30 minuts en cotxe des de Boulder. És una zona molt concurreguda per la gent de Boulder, per fer excursions amb raquetes i cross-country ski, sense risc d'allaus, ja que els camins van sempre pel mig del bosc, en zones de pendents força suaus.
Després de fer una parada a l'oficina d'informació del poble, que estava al costat del Town Hall, vam tornar a agafar el cotxe per aproximar-nos a l'inici del Sourdough trail que penetrava el Roosevelt National Forest.
Aquí als Estats Units és tradició anar a buscar el teu arbre de Nadal al bosc. Hi ha molta gent que el compra ja talat també, però d'altres van al seu bosc o al bosc d'un amic, fan una espècie de ritual de donar gràcies a la mare natura al voltant de l'arbre escollit, el talen i se l'emporten a casa, lligat a dalt del cotxe. Però també vam veure gent emportant-se un arbre del Roosevelt National Park. Quan ho vam veure, vam pensar que era il·legal, però després a la pàgina del Parc vam llegir que pots aconseguir el teu permís per talar arbres de Nadal per 10$ l'arbre, fins a un màxim de 5 arbres per persona. La  veritat és que d'arbres, n'hi ha molts...

Abans d'endinsar-nos al bosc, al fons Niwot Mountain (11,471’)
Vam començar el Sourdough trail envoltats de coníferes i no ens van abandonar en tot el camí. El camí pujava, però lentament. Tota l'estona  vam caminar entre els 9000 i els 10000 ft, entre l'estatge montà (douglars-fir) i el subalpí (spruce i fir), sense arribar mai a la zona alpina, on ja els arbres despareixen. Mentre caminàvem, teníem el pensament que seguint direcció nord, com anàvem, podíem arribar a Canadà sense deixar mai el bosc de pins. A més a més, la sensació d'infinitesa l'agreujava el fet que les vistes des d'aquest camí són molt limitades, o sigui que tota l'estona teníem el mateix paisatge, bosc infinit.

Fora del camí la neu era més profunda
Enmig del bosc

diumenge, 11 de desembre del 2011

REI garage sale

Avui hi ha hagut garage sale al REI (pronuciat ar i ai, que és la sigla de Recreational Equipment, Inc.). Podríem dir que el REI és el Decathlon americà, venen tota mena de productes de muntanya, ciclisme, viatges i outdoor, amb la seva pròpia marca blanca i tot. La principal diferència és que no es tracta d'una empresa "normal" com podria ser el Decathlon sinó que la seva estructura fundacional és de cooperativa. Si et fas membre de la cooperativa (per uns 20$) et tornen un xec anual amb aproximadament un 10% del que has gastat en productes que no estiguessin en oferta o de liquidació. La llàstima és que gairebé només valen la pena els productes rebaixats... altrament són força cars.
Una altra de les diferències amb el Decathlon, i segurament amb qualsevol altra botiga del món, és que tenen una política que anomenen "100% satisfaction guarantee". Si, per qualsevol raó, en qualsevol moment, no estàs satisfet amb algun producte que hi hagis comprat, encara que fos rebaixat o de liquidació, els tornes el producte i te'l canvien o et tornen els diners que en vas pagar. Sense més. Està bé saber que si algun producte se't trenca, o no serveix pel que havies pensat que serviria, doncs el pots tornar.
Com a conseqüència d'aquesta política de 100% satisfaction, als del REI se'ls acumulen productes que la gent els ha tornat o bé perquè eren defectuosos (amb tares d'origen) o bé perquè els compradors no acabaven d'estar convençuts de la compra (talles incorrectes, i un llaaaarg etcètera.). I els del REI de tant en tant organitzen garage sales on venen tots aquests productes retornats, a meitat de preu o més rebaixats encara. I també hi venen material que tenien per llogar (raquetes de neu, bastons, etc.) quan consideren que ja ha acabat la seva vida "llogable". Això sí, el que es ven en els garage sales no té cap mena de garantia ni es pot retornar.

La tenda de campanya i la cua matinera a la porta del REI
Doncs bé, avui hem anat a un garage sale al REI de Boulder. Obrien a les 9h, i en arribar hem vist una cua de 100m, de gent esperant per entrar. Alguns havien acampat i tot davant de la porta. Els articles del garage sale estan en una zona especial de la botiga i porten una etiqueta groga ben grossa on hi diu el preu original, el preu rebaixat, i la raó per la qual l'article va ser retornat. Les raons poden ser ben variades, i poden anar des de "talla massa gran" (i potser són unes botes que algú s'ha posat un dia i estan molt bé, en les quals t'estalvies 80 ó 100 dòlars) fins altres coses que ara veurem.



Secció calçat, si busques bé i aviat pots trobar coses interessants!
Només entrar, la secció de calçat i guants. Algunes sabates estan noves i poden ser una bona opció. Ara bé, es comencen a veure força articles mig destrossats (la raó per tornar-los podria ser, per exemple, que no són prou resistents...), o sigui que cal destriar bé.
La següent parada és la secció de material de muntanya: sacs de dormir, tendes, pals, ulleres, fogonets, aïllants, motxilles, raquetes, esquís, i una colla de coses més. Dels aïllants, la majoria són inflables i estan rebentats, punxats. Ja es comencen a veure les galtes que té la penya que retorna certes coses. Ara bé, aquí sota us deixem algunes perles.

El millor és la primera norma: "Play Nice"

 
El caos de la secció de material de muntanya






Això era d'una jaqueta: "Worn a year. Not waterproof"

Sac de dormir:"used for three years. Just not warm enough". Per flipar...

Un dels millors objectes retornats... sense comentaris... ah, originalment tota l'olla era de color platejat, és alumini...

 I finalment el nostre preferit, el campió. Realment una d'aquelles persones d'efectes retardats, que s'adona de les coses una mica lentament...

Sac de dormir: "Bought in 2000. Doesn't really like the design, and just not warm enough"
Realment pots adonar-te després d'onze anys, que no t'agrada, no és prou calent, i el vols tornar? Com ens van confessar els treballadors del REI, la majoria de gent menteix quan retorna productes com aquests que us hem mostrat. No cal dir que totes aquestes coses estaven molt fetes servir, si no destrossades. Però aparentment si tens prou penques, et podries comprar un bon sac de plomes l'any 2000, fer-lo servir durant 11 anys, et retornen la pasta, en compres un altre, i així anar fent, fins que ja no vols més sacs, i et retornen la pasta del darrer que has comprat. Sacs de dormir (o el que sigui) gratis per tota la vida (bé, pagant 20 dòlars un cop a la vida per ser membre del REI).
Per sort seva, la majoria de gent no abusa del REI d'aquesta manera. Evidentment, un negoci així a casa nostra seria impensable. Duraria menys d'un parell d'anys...

diumenge, 4 de desembre del 2011

Juan & Carolina's Farewell Party

Gent que arriba i que que se'n va. Així és la realitat en una ciutat universitària com Boulder.
Juan (el més alt) i Carolina, a la seva esquerra amb alguns amics
Els dos argentins que ens van vendre el cotxe tornen a casa la setmana que ve, després de 7 anys vivint a Boulder. El Juan ha fet un postdoc i la Carolina ha acabat el seu PhD (doctorat). Al Juan li han donat una plaça en un centre d'investigació de Bariloche, d'on són originaris els dos, o sigui que no se'n van amb les mans buides.
La festa de comiat va ser ahir dissabte, a les 6 de la tarda, a casa de la Monica i el Sasha i va venir molta gent de diferents àmbits, com és habitual aquí, moltes vegades amb la finalitat d'ampliar la teva xarxa de contactes. Després de menjar i fer els tradicionals "toasts" (brindis), molts vam baixar al pis de baix (la casa és gran, té 5 pisos), a fer uns futbolins i uns billars.

Jugant al futbolín (foosball, li diuen aquí)